compartir
L’Amical de Mauthausen recorda amb la seva tasca els noms i les vides de veïns de Barcelona deportats als camps de concentració nazis. Fa temps que ho fa col·locant llambordes als carrers, les anomenades Stolpersteine, amb plaques que identifiquen cada persona, davant dels edificis i les cases on van viure. Cada llamborda és un homenatge únic. Són noms i històries com les de Joan Riba i Josep Fort, dos d’aquests deportats, que hem recordat al bàsics.
“Hi ha molt desconeixement i s’han de fer un homenatge i una reparació de cadascuna de les víctimes”, reafirma Àlex Rigol, de l’Amical Mauthausen i responsable del Projecte Stolpersteine Barcelona. Recorda que van ser 1.300 les persones nascudes o que vivien a Barcelona que van ser deportades a camps de concentració i afegeix que ja s’han col·locat 43 llambordes a la ciutat.
La troballa d’una foto completa una de les vides
A vegades falta completar peces de la documentació. És el cas de Josep Fort, un veí de Can Peguera deportat a Mauthausen i assassinat el 1941. La història es coneixia i, de fet, tenia una llamborda des del 2022, però hi faltava un detall: posar-li cara. I gràcies a la recerca d’un projecte veïnal per recuperar la història de Nou Barris, s’ha localitzat una foto d’aquest veí, que tenia la seva neta Neus Fort: “Sí que hi ha foto”, recorda Ignasi Hosta, membre del Casal 3 Voltes Rebel i un dels impulsors del projecte de memòria a Nou Barris, i a partir d’aquí es van posar en contacte amb l’Amical de Mauthausen.
Per la neta, Neus Fort, va ser recuperar part de la seva història: “Jo per desgràcia no vaig conèixer el meu avi i el meu pare va morir amb la pena de no saber on era“. Explica que aquests actes d’homenatge són “molt emotius i molt importants” per a ells.
“Reconeixement als que van lluitar per la llibertat”
Un altre dels deportats barcelonins és Joan Riba, nascut al carrer de Martínez de la Rosa, a la Vila de Gràcia, l’any 1907. El gener del 1941, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen i més tard va ser traslladat al subcamp de Gusen, on va ser assassinat l’11 de gener del 1942. “Va ser assassinat en un dels camps més durs que hi havia, però vam intentar fer un reconeixement a la persona i a totes les persones que han lluitat per la llibertat“, recorda de l ‘acte de la Stolpersteine la seva besneboda, Luz Martínez.
