“Pateixo discriminacions sovint, com qualsevol altra dona”. Amb aquesta sentència, Laura Pérez, ha volgut evidenciar la normalització del tracte discriminatori a les dones, fins i tot en l’àmbit polític. La regidora ha assegurat que, per la seva condició de dona, sovint se l’escolta menys que els seus companys homes. Alhora, Pérez ha assegurat que també s’ha acostumat a assenyalar aquest tipus de comportaments per tal d’erradicar-los: “Es pot dir amb un somriure i es pot dir correctament, però s’ha d’assenyalar i no s’ha de deixar passar perquè, si no es fa, es normalitza.”
La regidora també ha admès que les eines que s’han implementat per donar seguretat a les dones no són les ideals, però que les considera necessàries per arribar a l’objectiu final. Una fita que, per la regidora, és un model en què s’assenyala l’agressor i se l’interpel·la per dir-li que no ha d’agredir.
La presència de la dona en els espais de poder
Laura Pérez també ha fet referència a la manca de dones en els principals estaments de poder, com els consells d’administració d’algunes empreses en què hi ha participació pública. Considera que les xifres han evolucionat positivament, però que encara queda feina per fer fins a arribar a la representació paritària. Un objectiu per a qual creu que s’ha de fer una anàlisi en profunditat.
