compartir
La secció “Aidalista”, del bàsics, és l’espai en què l’API particular del programa, Aida Fita, s’endinsa en el món de l’habitatge i ens explica les vicissituds de buscar pis a la ciutat. Aquesta setmana, Fita s’ha preguntat com s’ho fan els joves per viure a Barcelona. Lloguen, compren, comparteixen, a quina edat poden independitzar-se, quins preus paguen… En definitiva, poden viure a la ciutat? Per això, s’ha acostat a la mobilització per l’habitatge de dissabte, 5 d’abril, per saber de primera mà quina és la situació que viuen.
Fita s’ha trobat tot tipus de situacions: gent que paga preus baixos, d’altres que no es poden permetre ni un lloguer compartit i alguns que han pogut ser propietaris de pisos. Tot i això, tots tenen en comú que consideren que hi ha una situació de crisi en l’habitatge i de crispació general.
Compartir, marxar fora, comprar i no poder independitzar-se
El Marc, per exemple, té 31 anys i comparteix pis amb dues persones més. Cadascú paga 350 euros per un habitatge que han trobat a través d’una amiga, però recorda que en els últims anys ha arribat a pagar 500 euros per compartir pis. A més, en aquest temps ha hagut de tornar a casa els pares en diferents ocasions.
Un altre cas és una noia de 31 anys que compateix pis amb dues persones més i paga 450 euros, un lloguer que han trobat a través d’una agència immobiliària. Explica que va haver d’esperar als 28 anys per poder-se independitzar.
20 anys i viu amb els pares, perquè assegura que no té la possibilitat d’independitzar-se: “És impossible!”.
35 anys, viu amb la parella i paguen 1.200 euros. També a punt de fer els 35 anys i amb un lloguer de 800 euros, ja ha signat les arres per convertir-se en propietari. Però ha costat. Explica que ha vist uns 30 pisos i en dos o tres dies ja havien estat comprats.
Un altre cas és una parella amb un nadó que han marxat a viure a Cardedeu, a un pis que han trobat a través del bocaorella: “45 km de Barcelona i treballant a la ciutat”.
