Fins a mig miler de joves d’entre 18 i 30 anys van buscar allotjament l’any passat en centres de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) a Barcelona. Això és gairebé un 20 % del total. És un perfil en augment, però tot i així poc visible i sense recursos específics. Per això, una dotzena d’entitats d’arreu de l’estat, entre les quals Sant Joan de Déu Serveis Socials, ha impulsat ara el projecte pilot Futur&Co, amb el finançament dels fons europeus Next Generation. A més d’una llar, sense límit d’estada, la iniciativa posa l’accent també en oferir als joves l’acompanyament que els calgui perquè dissenyin el propi camí educatiu o laboral.
“Ara tinc una oportunitat”, explica Mohamed Bouzghaia, un dels 20 nois que l’entitat barcelonina allotja en cinc pisos compartits de la ciutat des de setembre. Abans havia viscut el periple d’altres joves que, com ell, han vingut aquí buscant un futur millor sense èxit. “Vaig dormir dos mesos al carrer i vaig veure un munt de coses que no m’agradaven, criminals, borratxos… Em feia molta por”, relata el noi, que ara té 25 anys i va arribar a Barcelona fa un any i mig des del Marroc.
La vida al carrer és un desastre. Em feia molta por”
El del Mohamed és, de fet, un perfil habitual del sensellarisme juvenil, el de joves sols i en situació irregular. “També ens arriben extutelats que han de deixar els centres quan arriben a la majoria d’edat i joves d’aquí procedents de famílies desestructurades“, completa Jérôme Roger, coordinador de Futur&Co a Sant Joan de Déu Serveis Socials. Un 18% de les persones ateses el 2022 per aquesta entitat dedicada al sensellarisme tenien entre 18 i 30 anys.
Cap a l’emancipació amb les necessitats cobertes
“Hem apostat per segmentar i especialitzar l’atenció a aquests col·lectius perquè estan en una situació de fragilitat, sense xarxa de suport, just en un moment clau de la vida”, explica Roger. És per això que, a més d’oferir un sostre estable i una ajuda econòmica per a despeses quotidianes, el pes del projecte recau sobretot en l’acompanyament i l’orientació que presten un equip d’educadors.
La Judit Pujol és una de les treballadores socials que estan en contacte diari amb els joves per resoldre totes les consultes i dubtes que els sorgeixen en el camí cap a l’emancipació: “Els acompanyem emocionalment, els orientem en temes de formació o els ajudem en tràmits relacionats amb la documentació. En definitiva, tot el que calgui perquè se sentin segurs fent passos endavant”.
Pagava 350 euros per una habitació i havia de demanar menjar a Càritas”
Reprendre el somni truncat
La Judit és la persona referent, entre altres, de la Michelle Chivará, que va arribar de Colòmbia fa quatre anys, quan en tenia 18. “Venia amb la idea d’estudiar aquí”, diu. La realitat, però, va obligar-la a deixar aquesta idea aparcada i a posar tots els esforços en no perdre l’habitació de lloguer on vivia. “Pagava 350 euros al mes i jo guanyava entre 400 i 500. Va arribar un moment que no tenia més diners i no sabia què fer”.
Després de recórrer a Càritas per aconseguir menjar, la Michelle va aconseguir entrar a Futur&Co, en què ha trobat l’estabilitat necessària per reprendre l’objectiu amb què va arribar. A més d’aprendre català i anglès, s’està preparant per començar estudis sanitaris després de l’estiu, alhora que regularitza la situació administrativa. Una aspiració compartida també amb el Mohamed, que vol dedicar-se a la infermeria amb un horitzó final similar al de qualsevol jove de la seva edat: “Poder treballar i pagar-me jo mateix el menjar i una casa”.
