La tornada a les aules després del parèntesi nadalenc i en plena sisena onada no ha estat fàcil per als alumnes de l’Institut Nou Barris. Hi ha molts grups confinats, professors de baixa per covid i la direcció del centre ha decidit que calia reunir-se amb els joves per compartir neguits i aportar solucions.
El director Xavi Murillo els escolta queixar-se dels canvis de professor i de com els costa adaptar-se a les diferents maneres que cada substitut té d’explicar les matèries. Murillo els demana que no s’instal·lin “en la queixa” i intentin treure lliçons positives de tot el que els ha tocat viure. Però després de dos anys de restriccions, els estudiants el que volen és oblidar-se de la covid, la mascareta i les limitacions per relacionar-se amb els seus amics.
“Em pensava que amb 15 anys podria fer moltes coses, com els adolescents de les pel·lícules”
La Daniela cursa 4t d’ESO i reconeix que li va costar molt adaptar-se a la pandèmia: “Ha canviat molt les nostres vides. Quan va començar jo era una nena i ara soc una adolescent. Em pensava que amb 15 anys faria moltes coses, com els adolescents de les pel·lícules. Però no puc. A casa tinc persones de risc. M’han tret moltes vivències”, explica. L’Emma també fa l’últim curs de l’ESO i recrimina als adults que només parlin “de covid, covid i més covid i s’obliden que hi ha adolescents que a casa seva no estan bé i necessiten sortir amb els seus amics”.
Justament d’aquesta obligació de passar moltes hores tancat a casa també en parla el Santiago: “Estar moltes hores tancat amb la família fa que l’ambient es torni pesat i augmenten els conflictes entre nosaltres”. Uns conflictes que moltes vegades es traslladen a les relacions d’amistat: “Alguns tenen problemes amb la família perquè no els deixen sortir i ho expressen amb els amics. Es creen tensions que abans no existien”, reconeix l’Asier, alumne de 3r d’ESO.
“M’han robat dos anys de quedar amb els amics”
La Lucía, de 4t d’ESO, no amaga que està enfadada: “M’han robat tres cursos i dos anys de quedar amb els amics. Ja sigui per menjar pipes asseguda a un banc o per estar a la discoteca donant-ho tot”. Tot i això, reconeix que els seus pares han estat molt comprensius amb les seves necessitats i les dels seus germans. Una comprensió que no troba en tots els adults. “Et veuen un moment sense mascareta i et renyen! Ens han de donar més espai i entendre’ns”. “Creuen que som el pitjor i que no mirem per ningú, només per a les nostres festes. Però això no és així”.
Els més petits de l’institut també enyoren els temps en què podien anar sense mascareta. L’Erika, la Cristina, la Davinia i l’Ivan fan primer de l’ESO. És un any de molts canvis. Estrenen escola i amics i amb la mascareta i les distàncies tot ha estat més complicat. Ara el que volen és que tot s’acabi per poder “abraçar els amics sense por a agafar la malaltia”.
