Bàsics: Primer de tot, com està?

Joaquim Forn: Estic bé. Tot el bé que es pot estar en una presó privat de llibertat. El proper 2 de novembre farà un any que vaig ingressar-hi i he passat moments més durs que d’altres. Ara em sento fort, molt convençut del perquè estic tancat i disposat a afrontar el judici amb la moral alta. No em dono per vençut, em vull defensar perquè sé que amb el Codi penal a la mà, no he comès cap delicte. Permetre a la gent que voti, que s’expressi, no és un delicte. Afronto el judici preveient una única sentència, que és l’absolutòria. Això ens ho reconeixerà el Suprem o els tribunals europeus, però estic convençut que revertirem aquesta injustícia.

B: Al llibre ‘Escrits de presó’ mostra la seva voluntat d’apartar-se de la política municipal, diu que li fa mandra parlar del “top manta”, de l’habitatge… però les eleccions municipals de Barcelona ara han agafat una transcendència important per a la ciutat i per al país, amb candidats impensables fa un temps com Manuel Valls o Ernest Maragall. Això li fa replantejar les coses?

J.F.: Mai no he desconnectat del que passa a Barcelona. Setmanalment he rebut molta informació sobre els grans temes de ciutat, els debats polítics, els conflictes veïnalsEstic al dia de tot.

És cert que en un moment donat, quan s’inicia el procés de primàries al PDeCAT i se’m convida a presentar-me, decideixo que no. En aquell moment penso que és el millor per a la meva situació jurídica. Han passat alguns mesos des que vaig prendre aquella decisió, també han passat moltes coses en l’àmbit municipal.

Crec que Barcelona necessita un govern fort, que afronti els reptes que té la ciutat, que tingui definit un model de ciutat per als propers 20 o 25 anys i que sigui capaç d’executar-lo. Això avui no ho veig. M’agradaria ajudar a definir aquest model, conec bé la ciutat, conec bé l’Ajuntament i crec que puc fer una aportació positiva per a la meva ciutat. Puc fer-ho des de l’àmbit polític, participant en una llista electoral, però no és estrictament necessari que sigui així.

B: Formarà part de la llista de Neus Munté?

J.F.: La Neus sap que estic a la seva disposició, amb ella ens vàrem veure a Estremera i ara a Lledoners. Parlem de política municipal. Ella es va presentar a unes eleccions primàries i les va guanyar, crec que aquest és un actiu que no es pot menysprear. Soc una persona d’equip, crec en els equips cohesionats, amb persones solvents, que coneguin els temes que tracten. Ajudaré sempre un candidat que accepti aquests principis.

B: Hi ha rumors que la podria encapçalar…

J.F.: No són rumors fomentats per mi. Insisteixo que soc respectuós amb les decisions de les persones que es van presentar al procés de primàries i també amb el resultat que se’n va derivar.

B: Si no és vostè, qui l’ha d’encapçalar? Neus Munté, Ferran Mascarell, s’ha parlat fins i tot de Pilar Rahola

J.F.: He llegit tots aquests noms als mitjans. Algunes persones com Pilar Rahola han negat rotundament que vulguin encapçalar la llista. Fa unes setmanes ens vàrem reunir a la presó de Lledoners en Jordi Sànchez i jo mateix amb la Neus Munté, el Ferran Mascarell i la Mercè Homs; i en aquesta trobada tots vam conjurar-nos per treballar units per la Barcelona que volem. La voluntat és sumar.

B: Ha mostrat el seu suport a Neus Munté perquè pressioni a favor d’una llista independentista conjunta amb Esquerra, encara la veu possible després del trencament que es va escenificar al Parlament el 9 d’octubre entre JxC i Esquerra?

J.F.: No em cal pressionar a ningú i menys a la Neus. Ella, com jo i com molta altra gent compartim la necessitat de fer una llista sobiranista unitària a Barcelona. Aquesta és una llista guanyadora i costa entendre perquè hi ha partits que s’hi resisteixen. No volem, ni podem renunciar al paper de Barcelona com a capital d’estat. És a les nostres mans aconseguir-ho i no s’entén que les raons de partit s’acabin imposant. En els milers de cartes que rebo a la presó, la gent ens demana generositat, unitat i visió de país. Només depèn de nosaltres fer-ho possible.

B: Creu que la unitat de les forces sobiranistes és la millor fórmula per guanyar a Barcelona?

J.F.: N’estic convençut. Als ajuntaments, per poder governar, és gairebé definitiu ser la llista més votada. Una llista unitària ens garantiria una clara majoria. Si a Barcelona es donés un resultat similar al que es va donar al Parlament de Catalunya en les eleccions del 21-D, governaria Ciutadans.

B: És viable una llista única amb Ernest Maragall com a cap de llista d’Esquerra o creu que això pot facilitar les aliances d’esquerres?

J.F.: La meva opinió és que si volem arribar a acords amb ERC ens cal seure a negociar sense cap apriorisme, hem d’estar disposats a parlar de tot. Si compartim que la prioritat és guanyar a Barcelona, qui encapçala aquesta llista és secundari. Abans hem de saber quin és el paper que volem que jugui Barcelona com a capital de Catalunya, quin és el nostre model de ciutat. Estic convençut que ens podem posar d’acord.

B: Què ha de fer el PDeCAT ? Quin paper ha de tenir la Crida a les municipals de Barcelona?

J.F.: El PDeCAT ha de ser capaç d’integrar sensibilitats diferents a la seva llista, hem de superar el marc d’unes sigles polítiques. En aquest sentit crec que coincidim plenament amb la filosofia de la Crida.

B: Quin missatge li agradaria transmetre en aquesta precampanya de les municipals a Barcelona?

J.F.: Si no hi posem remei, amb tota probabilitat les eleccions municipals tornaran a deixar un panorama molt fragmentat. Tinc l’esperança que alguns partits hagin après que no poden governar sols, que els grans projectes de ciutat, els reptes als quals haurem de fer front necessiten consens i diàleg. M’agradaria que tots plegats fóssim capaços d’aparcar el tacticisme i treballar en projectes comuns: habitatge, salari de ciutat, treball, espai públic, mobilitat…

La campanya és un gran moment per contraposar programes, models i idees de ciutat, però l’endemà de les eleccions ens caldrà conformar majories per poder tirar endavant les polítiques que acordem. Ens caldran persones amb capacitat i voluntat de diàleg.

B: Al llibre diu que a partir d’ara dirà les coses que pensa, ben dites, però les dirà. Ho va fer quan s’havia de formar govern i pensava que es trigava massa. Ara com viu des de la presó les desavinences entre els partits Junts per Catalunya i Esquerra? Creu encertats els passos que es fan?

J.F.: No m’agraden, ni crec que agradin a cap dels dos partits. No és el moment de buscar culpables, és el moment de comprometre’s que no es tornin a repetir aquestes desavinences, és el moment de recuperar la confiança perduda.

Li deia abans que la gent en les seves cartes ens demana unitat i visió de país. L’1 d’octubre va ser possible perquè gent de sensibilitats molt diferents es va posar d’acord en un objectiu comú. La unitat d’acció de les setmanes prèvies a l’1-O ens va fer invencibles, vàrem superar tots els obstacles i la gent va votar. Aquest és l’esperit que ens permet fer grans coses i superar obstacles. Aquest és l’esperit que hem de portar al Parlament, al govern de la Generalitat i a Barcelona.