Ivan Labanda passa pel “Mirador Barcelona”, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. Director, guionista, doblador i, sobretot, actor multidisciplinar ha rebut nombrosos reconeixements per la seva trajectòria i ha encapçalat molts dels musicals fets a casa nostra. De fet, ara torna a pujar als escenaris amb un musical d’Andreu Gallén amb paisatge barceloní. Es tracta de Tots els nens creixen, un espectacle que reviu la Barcelona del 92 i s’estrenarà en versió concert al Teatre Condal el 14 de juliol, en el marc del festival Grec 2025.
És un musical en català ambientat en la Barcelona dels Jocs Olímpics, un esdeveniment que Labanda recorda molt bé. Relata que tenia 12 anys: “Estàvem la família davant del televisor seguint-lo”. Recorda que tenia una cinta gravada que posava una vegada i una altra: “Em va impactar molt l’espectacle de La Fura dels Baus”.
Per l’actor, els Jocs del 92 van ser un moment que no s’ha tornat a viure: “La transformació que va tenir la ciutat no l’hem tornada a veure. L’esperit que ens va captivar a tots perdura en algun lloc”, afirma. I es pregunta: “Què caldria per recuperar aquella alegria, aquell fervor que ens va unir molt com a barcelonins?”.
“Les superilles han fet molt bé a la ciutat”
Labanda diu que li agrada i s’estima Barcelona. Ell va néixer a Sant Andreu, però ha voltat per la Ciutat Comtal. Ha passat pel Poble-sec, la Dreta de l’Eixample i Gràcia; ara viu a l’Esquerra de l’Eixample i en breu es traslladarà a la Font d’en Fargues, un espai que defineix com a peculiar, un oasi a la ciutat. Té bons records per a tot els barris per on ha passat, tot i que ara busca tranquil·litat i natura sense deixar d’estar ben comunicat.
Creu que Barcelona es transforma contínuament com fan la majoria de ciutats i qüestions que primer s’han criticat com les superilles, després tothom en gaudeix: “Les superilles han fet molt bé a la ciutat. Passejar ara per Consell de Cent és una altra experiència”. Tot i que recorda que per als motoristes com ell no es viu de la mateixa manera. De fet, explica que aparcar la moto a la ciutat és complicat, també diu que ho és la convivència entre bicicletes, motos, taxis i patinets. Labanda demana que les motos puguin circular amb normalitat pel carril bus i optimitzar l’espai per la quantitat i diversitat de vehicles que hi ha.
“Fer del teatre un motor turístic pot revitalitzar la cultura”
Creu que Madrid és una ciutat molt viva que no dorm i a Barcelona, per exemple, surts d’una funció de teatre i has de marxar a casa. No s’ha sabut trobar l’equilibri a la ciutat, apunta.
Pel que fa al teatre, reflexiona: “Madrid ha sabut trobar la seva gallina d’ous d’or amb els musicals, han sabut fer-los una crida turística”. En canvi, assenyala que a Barcelona no s’hi va al teatre com a turista. I Labanda creu que si s’aconsegueix fer del teatre un motor turístic això pot revitalitzar la cultura i el teatre en especial. Sobretot, assenyala, perquè hi ha molt bon teatre i artistes. Diu que Catalunya és planter: “Si el potenciéssim i ens el creguéssim ens aniria millor”.
Per l’actor hi ha un espai que ha marcat la seva professió. Es tracta del Teatre Tívoli: “És el teatre on vaig començar quan tenia 12 anys, on em vaig estrenar i em vaig adonar que volia dedicar-me a les arts escèniques”.
“Barcelona és tantes coses… si fos un musical, el cartell l’hauria de fer el meu germà” (Jordi Labanda). Li agrada passejar per l’avinguda Diagonal, per la part de les botigues d’interiorisme, per la tranquil·litat.
