“Abans respectaven més els botiguers, però com que algú s’hi ha enfrontat hi ha hagut represàlies”. Qui parla és Alfons Solà, botiguer veterà dels entorns del Pou de la Figuera, l’espai conegut popularment com a Forat de la Vergonya. Fa anys que conviu amb la situació enquistada dels joves i menors estrangers que freqüenten la zona i que en alguns casos protagonitzen furts, robatoris o baralles.
“Ara la gent està molt més alarmada”, assegura Solà. La raó: un augment dels robatoris i l’agressivitat amb què es cometen: “Han tirat senyores grans a terra per estirar-los el moneder”. La percepció és comuna entre la majoria de comerciants de la zona, especialment al carrer dels Carders i els entorns. I alguns ho atribueixen a l’arribada de grups nous de joves que actuen amb altres “codis”.
Robatoris dins de les botigues
“Abans els que robaven ho feien només a turistes al carrer i ara ho fan dins dels establiments, o intenten robar les caixes de les botigues”, explica l’Aimara, que té un negoci a Carders. La situació, diuen, s’ha agreujat en les últimes setmanes. Ha coincidit també amb l’apunyalament mortal d’un noi al desembre al Pou de la Figuera. La policia va detenir un altre jove de 25 anys com a presumpte autor de l’homicidi.
El clima d’inseguretat ve de lluny. De fet, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera és el barri de Barcelona, i amb molta diferència, on més veïns consideren la seguretat com el problema més greu. Ho pensen sis de cada 10 (el doble que l’any anterior), segons l’última Enquesta de serveis municipals.
Un problema d’oportunitats
“Hi ha gent que tria delinquir però hi ha d’altres que no tenen oportunitats”, opina l’Aimara, en referència als joves que volten per l’entorn. “Necessitem una solució més global“, més enllà de la policial. Ho comparteix Solà: “Necessiten un objectiu de vida, gran o petit, però anar cap a alguna banda”. Una de les entitats que treballen al barri per oferir formació a aquests joves és la Fundació Comtal.
Alejandra Pineda n’és la cap de l’àrea de formació i reconeix que no és fàcil solucionar-ho. “Tenim grups de joves que no tenen res a fer i tampoc els podem oferir res si hi ha limitacions, perquè no tenen documentació o permisos que els facilitin entrar en determinats circuits“. També assenyala la manca d’oferta com un altre obstacle per assumir la “gran demanda” de joves que voldrien fer formació. “No tenim ni espais, ni places ni programes per oferir-los”.
