L’interès per la història de Barcelona és ben present a Twitter i ho demostra el fet que hi ha usuaris com El Boig de Can Fanga (@BoigBCN), gestionat per Joaquim Campa, i Històries de Barcelona (@historiesdebcn), de David Martínez, que tenen 14.900 i 18.700 seguidors respectivament. Els dos comparteixen vídeos, documents històrics i fotografies de la ciutat que en ocasions són força desconeguts per al públic en general però que són autèntiques perles del passat de Barcelona.

“Hi ha una gran part de Barcelona que és desconeguda”

Joaquim Campa i David Martínez no es dediquen professionalment a la història i per a ells és un entreteniment, la seva passió. Martínez va decidir començar a divulgar contingut històric a les xarxes socials per donar continuïtat al seu bloc historiesdebcn.com. I confessa que quan va començar “pensava que ja s’havia explicat tot de Barcelona i te n’adones que no. Hi ha moltes coses que no s’han explicat i que generen un interès, que hi ha una gran part de Barcelona que és desconeguda. Sempre apareixen documents nous”. En el cas de Campa, l’afició per la història li ve de família: “Dec ser l’únic no historiador de la família. La meva mare és historiadora i el meu pare, doctorat en història”. I afirma que a còpia de piulades “arribes a nous públics. Normalment els historiadors i la gent interessada ja ho sap tot però hi ha una sèrie de gent que, segurament ho segueix a través de les xarxes socials, els resulta un coneixement nou. Intentem sorprendre amb material que no s’ha vist mai a gent que és experta però també és una manera d’arribar a una nova audiència“.

La recerca de tresors històrics

Els dos divulgadors dediquen hores del seu temps lliure a remenar totes les fonts possibles i això els permet trobar vídeos o fotografies poc vistes. “Hi ha molt material digitalitzat en hemeroteques, arxius, alguns arxius no tan coneguts, els arxius estrangers” comenta la cara visible d’Històries de Barcelona. Per la seva banda, el responsable d’El Boig de Can Fanga diu que inverteix “una hora al dia a buscar materials. M’he dedicat molt a fer una mica d’arqueologia a internet i anar a buscar fons digitals de l’estranger, com la Biblioteca del Congrés dels EUA o els arxius nacionals de cada un dels països. Posant paraules claus pots tenir accés a documents que potser semblen més nous per al gran públic. M’agrada molt trobar coses noves i he arribat a pagar per vídeos“.

Les històries darrere els tuits

La tasca dels dos ha fet que gent que té alguna relació amb les fotografies o els vídeos que comparteixen s’hagi posat en contacte amb ells. En David Martínez afirma que “et trobes gent que resulta que aquella persona que surt a la foto és el seu pare, el seu avi o un familiar directe o que havien estat en aquell lloc” mentre que Joaquim Campa va poder tornar un vídeo familiar: “He tingut històries molt maques. Vaig penjar un vídeo d’una família que l’havien perdut o no l’havien vist amb aquella qualitat i va tenir molta repercussió”.

La seva feina de divulgació podria no limitar-se únicament a internet i no descarten publicar un llibre. Campa afirma que “dos editorials se’m van apropar per si volia fer un llibre i personal i professionalment ara no puc, però potser un futur m’ho plantejaré”. I Martínez explica que “em faria il·lusió si sortís l’oportunitat perquè la història de Barcelona encara dona per a uns quants llibres. Encara que se n’han escrit molts sempre es pot donar una altra volta”.