Un dels casos és el del Manuel Aranda. Tres mesos abans que s’acabés el contracte, el propietari va comunicar a tots els veïns de la seva finca que no els renovaria. El Manuel pagava 600 euros al mes i no té prou ingressos per buscar una alternativa. “Quan he anat a una agència del barri, però també a Horta o al Besòs, i he preguntat què tenien per 800 euros, s’han rigut de mi“, explica. Ara, després de viure al barri 22 anys, haurà de fer front els pròxims dies a una amenaça de desnonament. Si no aconsegueix un altre habitatge, “em ficaré en un pis d’un banc”.
La Barceloneta és el barri amb el preu del metre quadrat més car de Barcelona, segons dades de juny de 2017 del portal idealista.com. “Per un pis de 33 metres, demanen 800 euros”, assegura el Karim, també veí del barri. Alguns coneguts seus han hagut de marxar perquè, diu, “aquí ja no hi ha qui visqui”.
Les propostes de la PAH
Per combatre aquestes situacions, la llei que proposa la PAH planteja, entre altres mesures, un índex de referència de preus que tingui en compte les característiques, l’antiguitat i la localització de l’habitatge. Però també “la capacitat adquisitiva de la població, com es fa a Berlin”, explica el portaveu de la plataforma Luis Sanmartín, “per establir un preus raonables i assequibles”. L’altra mesura en matèria de lloguer és tornar a allargar la durada mínima dels contractes, en el cas dels petits propietaris, a cinc anys, amb la possibilitat de prorrogar-los cinc més. Per Sanmartín, “no hi ha cap justificació” perquè el PP veti el debat d’aquestes propostes i recorda que actualment, a Barcelona, un 85 % dels desnonaments es produeixen en habitatges de lloguer.
