“Vaig renunciar a la meva vida, la política és una trituradora de sentiments”. És una de les frases del llibre ‘¿Qué pinto aquí? Un affaire institucional’ (Icaria Editorial), que acaba de publicar l’exregidora de Ciutat Vella i Participació Gala Pin. Després de fer el salt de l’activisme a la política activa l’any 2015 i durant el seu pas pel consistori, ha explicat en una entrevista al ‘bàsics’ que s’ha trobat “classisme, paternalisme i masclisme”.
Va ser la regidora més llibertària del primer govern de Colau, la més diferent, i explica, per exemple, que en les reunions amb consells administracions, amb “homes de més de 40 anys amb corbata” va viure situacions incòmodes. “Recordo que en un moment els homes amb qui em reunia eren tots iguals, m’he trobat amb mostres clares de veritable classisme, paternalisme i masclisme”.
Un dels casos habituals, segons explica, es donava reiteradament en el sector immobiliari o amb els responsables de l’oci nocturn: “No em tractaven com una igual, pensaven que la meva presència era per molestar, per donar la nota, i no se’m prenia seriosament”, afirma. En un cas, fins i tot, explica que va rebre un petó al front de Joan Gaspar, de qui diu que “venim de cultures polítiques i segles diferents”. Ha dit convençuda que “si ella hagués estat regidora de Junts, de la seva mateixa edat o directament un home, no s’hauria trobat mai amb aquest gest”. Pin ha explicat, també, que “a posteriori” ha traslladat la seva incomoditat als responsables d’aquestes accions.
“Treballar per a la teva ciutat és un privilegi, però té un cost personal intens”
El llibre recull escrits personals i força íntims sobre tot allò que va veure i aprendre a la institució. Li ha comportat un cost personal molt gran, però en una entrevista al ‘bàsics’ ha assegurat que no es penedeix de l’experiència: “Treballar per a la teva ciutat és un privilegi, però té un cost personal d’intensitat”.
Pin considera que “a la política s’hi ha d’estar de pas, no ens hi hem de quedar a viure, i és quan hi entres que t’adones que l’Administració va molt més lenta del que es veu des de fora”. Això no impedeix, però, poder fer activisme i política alhora. La fórmula, ha explicat, “és saber des d’on fas política i per a qui fas política, així et pots mantenir en la institució sent fidel a tu mateixa”.
“No descarto tornar a la política”
Pin ha assegurat que a curt o mitjà termini no té pensat tornar a la política, però no ho descarta. “La voluntat política, transformadora, emancipadora, encara la tinc, no descarto tornar a la política institucional més endavant, però hem d’entendre que també pot ser organitzant manifestacions”.
“És més difícil sortir de la política que entrar-hi”
Preguntada sobre com veu la política municipal actualment, Pin considera que “les majories absolutes s’han acabat, tindrem governs de coalició per a anys i això està bé sempre que els partits no siguin un fi en si mateix”. També ha admès que “de la política costa sortir-ne, tot el circuit està pensat perquè et quedis dins els mecanismes de les institucions”.
