Tenen orígens diversos, parlen llengües diferents. Però hi ha un llenguatge universal que entenen tots i els uneix: el futbol. Aquest és el punt de partida de Street Soccer Barcelona, el projecte que des de fa dos anys aprofita els valors de l’esport per combatre l’exclusió social de persones sense llar. “El futbol és un espai en el qual socialitzar-se, fer amics, sentir que cada setmana tens algú que t’està esperant”, explica el fundador i coordinador d’aquesta associació, Frederic Vidal.
El futbol, com a eina
Tres tardes a la setmana, el Camp Municipal de la Satalia, al Poble-sec, es converteix en aquest “refugi esportiu”. Més de 60 jugadors, gairebé tots derivats d’entitats socials de Barcelona, participen regularment en diferents sessions en què s’entrena i es juga a futbol, però no només això.
“L’esquelet del projecte és conèixer-nos i trencar estigmes”, diu l’altra coordinadora de Street Soccer, Michelle Borgström. Per això, tan important com tocar pilota són els jocs i les dinàmiques de grup per afavorir relacions positives.
No es tracta de competir. Només un equip, el dels joves d’entre 18 i 20 anys, participa en una lliga, l’escolar del CEEB. Els altres dos grups disputen de tant en tant partits amistosos contra empreses o equips universitaris perquè el propòsit és també “apropar la realitat d’aquestes persones al conjunt de la societat”, segons Vidal.
Del carrer al camp, del camp al carrer
El David dorm al carrer i el futbol és una vàlvula d’escapament dels problemes quotidians. “Tens el cos molt cansat d’anar tot el dia amunt i avall per Barcelona buscant ferralla, però arribo aquí i em distrec, em desfogo i a més faig esport”, raona. En acabar l’entrenament, però, torna a canviar la gespa per l’asfalt.
Un perfil com el seu era més habitual a l’inici del projecte, segons Vidal. Actualment hi predominen sobretot joves migrants de països africans i asiàtics que viuen en equipaments, assentaments irregulars o pisos assistits, però que en algun moment també han passat pel carrer. En el futbol han trobat amistats i sobretot un espai de respir. “Sense papers i sense ingressos, no tothom té la possibilitat de venir gratis a un camp com aquest”, diu Borgström.
Busquen fons per arribar a més jugadors
La fórmula ha tingut èxit. “No deixen de contactar amb nosaltres entitats que tenen usuaris interessats a jugar, però els hem de dir que no perquè fa molt que tenim llista d’espera”, explica Vidal. L’any 2019, el primer en funcionament, ja van tenir en total 171 participants i es van oferir 2.500 berenars i dutxes (una altra pota del projecte que cobreix una necessitat per a alguns).
Ara, per donar resposta a la demanda creixent, volen obrir un altre dia un “espai comunitari” més, en aquest cas dedicat al futbol sala. Fa setmanes que tenen en marxa una campanya de micromecenatge a la plataforma Goteo que els permeti llogar una pista, a més de sufragar el material esportiu. El partit està a punt d’arribar a l’últim minut.
