“Hem passat del rol de suport al rol de lluita. Estarem al carrer, tallarem el trànsit si cal i ajudarem a aturar desnonaments. Són els nostres infants i no els volem perdre”. És la reacció de la Yolanda González, directora de l’Escola Montseny, a l’augment de desnonaments entre les famílies d’aquesta escola i altres centres de Vallcarca.

El cas que els va fer decidir passar a l’acció va ser el d’una mare de dos menors de tres i cinc anys que el 10 de març va ser desnonada sense avís previ i que no es va poder aturar. Les famílies de l’escola van tallar el trànsit del carrer de Fígols com a protesta. La presidenta de l’AFA de l’escola, Esther Murillo, ho va explicar al programa ‘bàsics’.

Poc després d’aquest cas hi ha hagut un altre intent de desnonament que finalment es va suspendre hores abans del dia fixat pel llançament, el 28 d’abril. La família té un menor escolaritzat a l’Escola Montseny. La Rocío Prieto n’és la tutora a la classe de 3r, “és una família romanesa, l’escola dona un entorn segur al nen. Darrerament el notem més nerviós i com que és molt tímid tampoc no verbalitza tot el que està patint”.

“D’un dia per l’altre ja no els vam veure més”

El sentiment de protecció que es desperta davant casos com aquest el coneixen molt bé les tutores que tenien la Sidonia i el Nicolás, els nens que van ser desnonats el 10 de març. “D’un dia per l’altre ja no els vam veure més”, expliquen la Marian, tutora del Nicolás, i l’Elisabet, tutora de la Sidonia. “El tenim constantment present. Conservem l’espai on ell guardava la motxilla i les carpetes amb els dibuixos. Els nens pregunten constantment per ell”, diu la Marian. Els alumnes van dibuixar una pancarta com a protesta per la marxa del seu company que des d’aleshores està penjada a la finestra de l’aula.

Se’ls ha negat el dret a la infància, a tenir una llar, a jugar, a ser feliços”

“Se’ls ha negat el dret a la infància, a tenir una llar, a jugar, a ser feliços”, es lamenta l’Elisabet, que assegura també que els dos germans de la família desnonada estaven molt integrats a l’escola, ja parlaven en català i pràcticament no faltaven mai a classe.

La directora del centre aprofita per fer arribar un missatge a les administracions: “El que demanem, a banda d’empatia i cura envers les famílies, és saber-ho amb temps, no trobar-te amb la situació d’un dia per l’altre”. Assegura que veure la imatge de les nenes al carrer, “amb la petita agafant la nina. La veritat és que encara no ens hem recuperat” .

Yolanda González avisa que la situació empitjora cada dia que passa i matisa que “n’hi ha molts que són desnonaments silenciosos, de famílies que no poden pagar el lloguer i t’avisen que marxen de l’escola perquè marxen del barri”. Lamenta que aquesta mobilitat és “una pèrdua per a l’escola, el barri i per al seu teixit social”.