Dels prop de 170.000 alumnes escolaritzats a Barcelona aquest curs 2022-23, un 3,9 % tenen necessitats educatives derivades d’alguna discapacitat o de trastorns mentals o de l’espectre autista. Això són 6.624 infants, dels quals un 27 % van a centres d’educació especial i un 73 % (més de 4.800) ho fan a centres ordinaris. Aquest dilluns, però, com altres començaments de curs, no l’han viscut igual que la resta, si més no les famílies. Moltes denuncien que hi porten els fills amb “neguit”, malgrat estar convençudes dels beneficis de l’escola inclusiva. I hi té molt a veure la incògnita sobre com s’atendran les necessitats dels infants i de quins suports acabaran disposant a l’aula al llarg del curs.
“Aquest dilluns no sé quantes hores de vetlladora tindran els meus fills ni si en tindran”, explica Glòria Tristany, mare de dos nens amb necessitats especials. L’Aleix té set anys i li han diagnosticat un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) amb trets autistes. També el Bernat, de quatre anys, té símptomes d’algun trastorn autista, tot i que encara no té un dictamen definitiu.
Tots dos van tenir el curs passat personal de suport a l’aula, almenys “durant algunes hores”, per ajudar-los a seguir les classes. “És important que algú pugui fer aquesta tasca, perquè a vegades es despisten i se’ls ha de repescar”, explica la mare. Cada curs que comença, però, torna la incertesa, ja que la dotació d’aquest personal de suport a les escoles i les hores que dediquen a cada infant poden variar. Tampoc no estan definides fins a uns dies després de començar les classes.
Cinc anys de decret, però sense pressupost
Fa anys que les famílies denuncien una manca de recursos per fer realitat l’escola inclusiva i demanen al govern un pla de xoc, una reclamació que van fer sentir també el curs passat amb protestes a les escoles. La Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya insisteix a exigir l’aplicació del Decret 150/2017, aprovat ja fa cinc anys però que mai no ha disposat d’un pressupost específic. “Se’ls va dir a les famílies que l’escola a Catalunya seria inclusiva i això no és cert”, aclareix la portaveu, Noemí Santiveri.
A més de dotar les escoles de més personal de suport, el decret preveu, entre altres coses, que hi hagi professionals com infermers, logopedes o psicòlegs. Per la plataforma, que no s’hi estiguin implementant aquestes mesures té “efectes molt nocius”, “és un fracàs, un terratrèmol” en el sistema educatiu, sobretot perquè “molts infants acaben abandonant els centres ordinaris i van al final a centres d’educació especial”.
