Tots els dilluns i els dimecres, de dos quarts de 10 a dos quarts de 12, el Hussein el Ouahabi té una cita amb l’aula d’alfabetització de l’Escola d’Adults de la Verneda. Rep classes des de fa un mes i mig i se sorprèn perquè “estic anant molt ràpid. En dos mesos ja no hauré d’avisar el meu veí perquè em llegeixi les cartes”.
Fa 24 anys que va arribar a Barcelona procedent del Marroc. “El meu pare no es podia permetre que jo i els meus germans anéssim a escola”. I d’adult assegura que ha patit les conseqüències de no saber llegir ni escriure: “M’he perdut al metro, a l’autopista perquè no sabia llegir el GPS i a la feina m’he sentit molt malament. En ple segle XXI no hi pot haver analfabets pel món”.
Ara, gràcies a les classes de la Maria Marfil, una de les professores voluntàries de l’Escola d’Adults, totes aquestes dificultats han quedat enrere: “Tinc ganes de poder llegir els llibres de cuina, d’història… Vull aprendre moltes coses”. Ell no és l’únic. A classe hi ha 12 alumnes més. És el primer dia per a la Leonisa. Fa 25 anys que va venir del Perú per ajudar les seves filles a criar els nets. I ara, amb 83 anys, diu que li ha arribat el moment “de mirar per mi. Sé llegir una mica però ja no recordo com s’escriu. Agraeixo molt que existeixi aquesta escola per poder venir, entretenir-me i sortir de casa“.
Isabel, alumna: “Vull poder anar pels llocs i llegir els papers que em donen”
Una història similar és la que explica la Isabel. Fa tres setmanes que s’ha incorporat a l’aula d’adults. Diu que està fent cursos per treballar la memòria en un altre centre i “ens posen exercicis complicats que no entenc”. Per això s’ha decidit a millorar la seva capacitat lectora. De petita no ho va poder fer: “La vida abans era tenir cura dels germans”. Té tres fills i quatre nets i “ara que ja van una mica sols em vull dedicar temps a mi”.
Les fites que van aconseguint tots els alumnes són petites grans victòries també per a la Maria Marfil. És professora voluntària del centre i diu que no pot descriure amb paraules la sensació de quan algú explica “que ha pogut agafar l’autobús, ha llegit una recepta o un missatge de WhatsApp”. “L’alfabetització és un procés molt profund amb unes conseqüències molt profundes per als alumnes, per a les seves famílies i per a nosaltres”.
