Una de les cares menys visibles de la crisi de l’habitatge és la situació de moltes persones i famílies senceres que han de viure en habitacions rellogades, perquè el que hauria de ser una solució temporal s’està cronificant. N’han alertat Càritas i l’Observatori de l’Habitatge Digne d’ESADE en un informe que hi posa xifres: més de 50.000 persones ateses per Càritas a Catalunya vivien en habitacions l’any 2023. Més enllà de números, l’estudi denuncia que aquesta realitat condiciona la salut física, mental i emocional dels adults i els seus fills.
En una entrevista al bàsics Jacqueline Gallego, atesa per Càritas i que viu de relloguer, ha relatat la seva situació. Explica que des que viu a Barcelona, fa dos anys, ha estat vivint en una habitació: “És impossible accedir a un pis, perquè no tenim nòmina ni NIE”. Assegura que viure en una habitació “no és gaire agradable”, ja que has de compartir els espais amb diferents persones de diferents nacionalitats i un se sent “molt cohibit per exemple per fer ús del bany o la cuina”. Afegeix que “moltes vegades un no se sent còmode en aquest lloc i optem per estar fora i anar-hi només a dormir“.
“És petita, val 400 euros i no puc entrar-hi quan vull”
La responsable d’Anàlisi Social de Càritas Barcelona, Míriam Feu, assenyala que hi ha dificultats de convivència i restriccions en els relloguers: “Horaris per fer servir el bany, la rentadora o la cuina, i no hi ha alternativa, si no se’n van al carrer”.
De fet, Gallego relata la seva situació: “Visc en una habitació petita i pago 400 euros i en busco una de gran per anar amb la meva filla. Ara no puc portar-hi la meva filla ni rebre visites i no tinc clau per entrar-hi quan vulgui“.
Càritas reclama un parc de lloguer social
Càritas denuncia que com no hi ha contracte de lloguer ni cap document els poden posar el preu i les condicions que volen. Reclamen que les administracions solucionin el problema estructural de l’habitatge, però mentrestant reclamen una alternativa, un parc de lloguer social, per no abocar tantes persones a viure en habitacions.
Apunten que per als infants que viuen en aquesta situació “és una angoixa pels canvis constants no poder arrelar-se i viure amb aquesta inseguretat”.
Gallego diu que ha passat ja per unes tres habitacions i que ara ha de deixar l’actual, ja que ha de marxar amb la seva filla. Però el problema és que per anar a una habitació gran puja el preu “fins a 650 euros”.
Algunes de les problemàtiques que es deriven d’aquesta situació és la inseguretat jurídica, ja que la majoria de les persones no disposen d’un contracte escrit i tenen dificultats per empadronar-se. Això comporta, per exemple, no poder escolaritzar els fills a l’escola del barri o no tenir accés al CAP.
