Les dones migrades de països amb rendes baixes i que tenen menors a càrrec són les que més dificultats tenen a l’hora d’accedir a un habitatge digne a Barcelona i són més susceptibles de patir discriminacions per motiu de gènere i origen. Aquesta és una de les principals conclusions d’una enquesta a 138 persones usuàries de la PAH de Barcelona o a l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). En una entrevista al bàsics, Violeta Ramírez, afectada per problemes d’habitatge, ha explicat que s’ha trobat que en anar a una immobiliària a visitar un pis s’ha trobat que no li volien oferir: “No ens lloguen perquè diuen que acabarem ocupant”.
Les dones migrades viuen una doble discriminació en l’accés a l’habitatge
El 41 % de les dones enquestades han experimentat discriminació en l’accés i la gestió de l’habitatge, en comparació al 27 % dels homes. De fet, les dones migrades manifesten experimentar més discriminació per motius d’origen o ètnia que els homes, un 52 % de les dones pel 9 % dels homes, i un percentatge molt superior al de les dones en general, que és del 13 %.
Des de l’estudi s’apunta que les dones pateixen una doble vulnerabilitat (gènere i origen) i, per això, consideren que s’ha de prestar una especial atenció a aquest fet en les polítiques públiques. “Ara mateix és impossible que persones en aquesta situació surtin d’aquest cicle, perquè no hi ha mecanismes que funcionin per trencar-lo” ha assenyalat Lucia Delgado, tècnica d’habitatge de l’Observatori DESCA.
“No tenim on passar Nadal, no tenim cuina, només n’hi ha una per a 15 o 20 famílies, has de fer cua, visc en una pensió. Amb el meu sou no puc pagar un pis” relata Ramírez.
“Cada dia em trobo malament, vaig a treballar medicada”
L’informe també conclou que les persones amb inseguretat residencial tenen una prevalença de problemes de salut mental superior al 80 %, entre tres i quatre cops superior a la mitjana de la població de Barcelona. Violeta Ramírez explica que cada dia es troba malament i ha d’anar a treballar medicada.
Per intentar reconduir situacions com la de la Violeta Ramírez, les entitats que han elaborat l’informe recomanen i reclamen incrementar el parc d’habitatge públic i social i que prioritzi els grups vulnerables. A més, demanen polítiques que protegeixin les mares monoparentals i les dones afectades per discriminació. També, que els immigrants irregulars puguin accedir al bo social elèctric i que s’ampliï la implantació de comptadors socials.
L’estudi que han elaborat la PAH, l’APE, Enginyeria sense fronteres, l’Observatori Desca i l’Agència de Salut Pública de Barcelona també considera que cal més formació i sensibilització a les administracions públiques i les entitats bancàries, i implantar un sistema de denúncies per discriminació en l’habitatge.
