compartir
L’Ester Serra i la María Ángeles Maeso són dues dones que superen els 60 anys, però això no les atura a l’hora de fer una de les coses que més els agrada: fer esport. Al gimnàs municipal de Can Ricart practiquen, entre altres disciplines, l’aiguagim, un esport recomanat per a persones d’edat avançada perquè, en treballar dins de l’aigua, l’impacte en les articulacions és molt baix.
L’Ester fa aproximadament 15 anys que fa aiguagim. Creu que és un exercici ideal per a totes les edats i està en contra de l’estigma que, segons ella, recau sobre aquesta pràctica esportiva. “Això que és només un esport de iaies és mentida. Que vinguin a practicar-ne i veuran com suen, tot i estar mullats”, replica.
La María Ángeles va començar amb l’aiguagim ara fa set anys. “El meu marit venia al gimnàs, a una altra classe, i em va motivar. Vaig fer-li cas i, la veritat, n’estic encantada“, reconeix. Fins i tot el qualifica com una medicina per a la gent gran, tant pel benefici físic com pel mental i també, diu, per l’aspecte social, ja que creu que ajuda la “gent gran que està sola” a relacionar-se amb altres persones i fer amistats.
“Ara, moltes dones van al gimnàs. A la nostra època érem una minoria”
Tot i que ara va al gimnàs, l’Ester practica esport des de ben petita. Els seus pares la van apuntar a dansa i ballet quan encara era una nena i, des d’aleshores, no ha parat de fer esport. De fet, va ser la seva mare, diu, qui li va inculcar com d’important és incorporar l’exercici físic a la rutina. “La meva mare ens va transmetre a les meves germanes i a mi que s’havia de fer exercici per compensar les estones que estàvem estudiant. I ja vam anar creixent amb aquesta idea“, explica l’Ester.
Assegura que els temps han canviat i ara moltes dones practiquen esport, però afirma que no sempre ha estat així: “Ara gairebé és una rutina i la major part de dones van al gimnàs. A la nostra època érem una minoria les que hi assistíem de forma regular “. La María Ángeles lamenta que, quan ella era jove, “el gimnàs semblava que fos un tema tabú per a les dones grans, que no hi podien anar”.
La complicitat entre l’Ester i la María Ángeles, dues dones de la mateixa generació, fa que acabin fent broma sobre el tema. “Quasi era qüestió que tinguessis una patologia o mal a l’esquena i que el metge et digués que havies d’anar al gimnàs!“, diuen mentre esclaten a riure.
Segons elles, no només ha canviat el quant, també el què. L’Ester diu que, anys enrere, les dones es limitaven a la natació, el vòlei, el basquet i l’atletisme. “No es feia gran cosa més. Buscaves un equip de futbol i no n’hi havia. Ara trobes de tot“. Coincideix amb ella la María Ángeles, qui també afegeix: “La prova la tens en el fet que hi ha un festival de fitnes en què Can Ricart participa i la sessió de zumba és plena de dones“.
Una generació sense conciliació familiar i laboral
Tot i que l’Ester i la María Ángeles són dues dones esportistes, no sempre han pogut practicar-ne tant com els agradaria. Quan van ser mares, no van gaudir d’una conciliació familiar i laboral que els permetés combinar el seu dia a dia amb la practica esportiva. “Jo treballava en un horari una mica complicat i costava treure hores per a mi, però ara sí que ho faig. El matí és meu“, diu la María Ángeles.
L’Ester, tot i que sí que practicava una mica d’esport, també assenyala que no ho va tenir fàcil. “Jo hauria fet més coses si hagués tingut més suport quan els nens eren petits. I també hi havia coses que no estaven vistes: no podies anar al gimnàs sense deixar el sopar fet“, critica l’Ester.
Aiguagim, de Marina Sáez
L’aiguagim és també el protagonista d’un còmic que posa el focus en un grup de dones que es troben diàriament al vestidor de la piscina municipal del carrer del Perill, que es converteix en el seu espai d’emancipació i d’empoderament. Aiguagim és fruit del treball de camp que va fer la il·lustradora Marina Sáez entre setembre del 2018 i març del 2020, i va rebre la Menció Especial al Premi Finestres 2022 de Còmic en Català.
