La rutina diària de Sandra Blasi i la seva família ha canviat radicalment en pocs mesos. Fins al març de l’any passat, vivien al barri de la Bordeta, però van haver de deixar el pis on feia vuit anys que hi eren per un desnonament. Des d’aleshores esperen, com altres 550 famílies actualment, l’adjudicació d’un habitatge de la mesa d’emergència. Tot just acabaven d’accedir-hi quan van explicar el seu cas a ‘bàsics’.

Ha passat més d’un any i encara no tenen el pis definitiu. Mentrestant van ja pel tercer reallotjament provisional. L’últim que els han ofert és un apartament turístic que un operador ha cedit a l’Ajuntament. Hi han entrat fa menys de 15 dies, amb un contracte de lloguer assequible. L’habitatge té les condicions que buscaven, quatre habitacions per al matrimoni i els quatre fills. L’inconvenient: és al barri del Camp de l’Arpa del Clot i la família continua fent mitja vida en el barri d’abans.

Tres hores al dia, al metro

La Sandra, per exemple, ha de fer diverses vegades al dia el trajecte entre un barri i l’altre. El fill petit, de cinc anys, continua a la mateixa escola de Sants i ella o el marit el porten en metro cada matí i cada tarda. Uns 45 minuts de viatge que repeteixen fins a quatre vegades. “Hem d’aixecar-nos abans al matí i quan surt ja no ens quedem a jugar al parc, amb els amics”, asseguren.

No és l’únic motiu que tenen per anar a Sants. “Aquí viu la meva mare que l’haig de cuidar, els nens hi fan extraescolars, hi ha l’oficina d’habitatge, els serveis socials”, explica la Sandra, “fins i tot vinc a comprar encara”. De fet, ella ha crescut a Sants, “és el meu barri”.

Reallotjaments dignes al mateix barri

Segons la PAH, casos com aquest són freqüents. En el bloc d’apartaments on viu ara la Sandra, cap de les quatre famílies nombroses que hi han reallotjat són del barri. “Si el pis està molt allunyat del lloc on et movies abans, la possibilitat de començar un projecte de vida nou no és real”, afirma Santi Mas de Xaxàs, de la PAH de Barcelona, “perquè dediques tot el temps a desplaçar-te”.

Mas de Xaxàs assenyala, a més, un altre perfil vulnerable. “Hi ha persones grans o persones migrades que tenen una xarxa de suport en un barri, per exemple per aconseguir aliments, i si han de marxar lluny, la perden”. Una de les reinvidicacions habituals de la PAH és el “reallotjament digne, i això inclou les condicions de l’habitatge i també el barri”. L’esperança de la Sandra és que el pis definitiu els retorni de nou com a mínim al districte on tenen les arrels.