Brutícia al carrer, soroll de les terrasses i desnonaments. Hem triat tres problemes recurrents a Barcelona i que han generat protestes dels moviments veïnals per veure de quina manera afecten també Madrid. Tres col·lectius de la capital espanyola ens ajuden a analitzar quin impacte tenen en la vida dels veïns.
Carrers bruts i recollida d’escombraries
Les queixes de veïns perquè Barcelona està bruta són recurrents: que el sistema de recollida d’escombraries no funciona prou bé i que hi ha deixalles als carrers. Tot plegat mentre l’Ajuntament està desplegant la nova contracta de neteja per als propers vuit anys.
A Madrid les queixes també són habituals, per exemple, al concorregut barri de la Latina. Allà l’Associació de Veïns Las Cavas diu que les escombraries s’acumulen a tocar dels contenidors. A Barcelona, el pressupost de neteja és de 288 milions d’euros per anys mentre que a Madrid és de 273 milions.
Desnonaments i organització veïnal
Els desnonaments segueixen sent el pa de cada dia a Barcelona. Als barris, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i sindicats de l’habitatge se segueixen organitzant en assemblees, on reben els casos de persones que estan en risc de perdre casa seva. L’organització és similar a la de Barcelona.
La PAH de Vallecas és un referent per a tot Madrid. Diuen que estan especialitzats en aturar desnonaments a través de la negociació, mentre que parar els llançaments a les portes de casa l’afectat és l’últim recurs. Segons les últimes dades disponibles de desnonaments per lloguers, de gener al juny del 2022, a la província de Barcelona se’n van executar 2.485 mentre a la de Madrid van ser 1.731.
Soroll de terrasses i ocupació de l’espai públic
El soroll que generen les terrasses i l’ocupació de l’espai públic han fet aixecar crítiques d’associacions de veïns, mentre que els restauradors defensen que omplir terrasses és la seva principal via d’ingressos. Al carrer d’Enric Granados, on els veïns han fet protestes, hi havia 81 llicències de terrasses ordinàries i se’n van sumar 34 més amb la pandèmia.
Quin equivalent hem trobat a Madrid? Les queixes provenen, per exemples, del districte de Chamberí, on les terrasses s’han més que doblat des de la pandèmia. L’Associació de Veïns l’Organillo es queixa de soroll quan les terrasses estan obertes i també quan tanquen i la gent es queda fent festa al carrer. A Madrid hi ha 37 punts que es consideren tensionats acústicament, mentre que Barcelona l’Ajuntament en té detectats 11.
