Cristina Puig passa pel “Mirador Barcelona“, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. La periodista de Sant Andreu va ser una de les cares dels inicis de betevé, un mitjà que va arrencar fa 30 anys i s’ha convertit en l’escola de periodistes que després han estat referents d’altres mitjans, com en el cas de Puig, sempre vinculada a la comunicació, la televisió i la ràdio.
L’andreuenca també ha viscut a l’Eixample i ara a Gràcia, una zona que li agrada perquè considera que ha sabut mantenir l’essència del barri antic com també Sant Andreu o Sarrià. Tot i que la ciutat li agrada molt, assenyala que el preu dels habitatges és desorbitat. Aquest problema, que considera “molt greu”, juntament amb la contaminació, fan difícil viure a la capital catalana. Puig viu de lloguer i diu que, quan va a viure a un pis amb un contracte de cinc anys, ja comença a buscar-ne un altre: “Per si no em renoven el contracte o m’apugen el preu de lloguer”.
Puig assegura que l’habitatge és un tema que angoixa
Explica que en la recerca de pisos troba habitatges “molt lamentables”, sense ascensor i per reformar, i “per sota de 300.000 o 350.000 euros no hi ha res. Qui pot pagar això?”. Pel que fa al lloguer, afirma: “Ni les hipoteques es paguen amb el preu dels lloguers”. Puig assegura que és un tema que l’angoixa i li genera preocupació.
La periodista, que viu a Gràcia, explica que ha descobert la Vila de vida de barri, molt familiar. Li agradar passejar i “badar per la ciutat” i als matins va caminant fins al centre de la ciutat per anar a donar classes a la Universitat Blanquerna al carrer de Valldonzella: “M’agrada molt veure com les botigues comencen a obrir, la gent comença a demanar els cafès”.
“Fer una cervesa a la Rambla té un preu de la cinquena avinguda de Nova York”
Una de les coses que més li agraden és viatjar i fer el turista i, per això, considera que els viatger que venen a Barcelona fan el mateix, però, tot i això, creu que hi ha zones molt sobredimensionades de gent i, pels locals, és difícil viure la ciutat en alguns punts. “Improvisar a Barcelona és molt difícil. A tot arreu hi ha dos torns per aprofitar… es va de cara al negoci”. El turisme creu que deixa molts diners a la ciutat, però perjudica els barcelonins: “Fer una cervesa a la Rambla té un preu com si fossis a la cinquena avinguda de Nova York”.
Puig creu que els barcelonins ho critiquen tot, no els agrada mai res i ella confessa: “M’agrada molt Barcelona”. Explica que li agrada molt mirar les finestres de la gent i un reflex de la vida de la ciutat. També apunta que hi ha llocs on perdre’t, com el Recinte Modernista de Sant Pau, perquè, tot i estar envoltat de cotxes, sents els ocells.
“Soc poc d’anar a buscar bolets”
De la moto ha passat al transport públic i, sobretot, a caminar, fet que li permet estar atenta al que passa al voltant: “Barcelona és una notícia permanent”. A més, caminar li permet descobrir nous indrets de la ciutat: “Barcelona s’ha de passejar”.
“M’és igual si em diuen ‘pixapina’. Segurament ho soc”. Es defineix com a persona molt poc rural: “Soc poc d’anar a buscar bolets”.
