Cristina Maragall passa pel “Mirador Barcelona“, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. L’arquitecta i filla de l’expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona durant 15 anys, Pasqual Maragall, també és la presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, dedicada a la investigació de l’Alzheimer, la malaltia que pateix l’exalcalde: “Fa 18 anys que el van diagnosticar i està força bé, físicament està molt bé tot i que és una persona molt dependent”.
L’exalcalde acaba de fer 84 anys i la seva filla recorda quan abans de ser alcalde ja visitaven la ciutat: “Els meus pares tenien aquesta passió per la transformació de la ciutat i ens portaven pels barris i ens van encomanar l’amor per la transformació de la ciutat”. Diu que els agradava mirar Barcelona en perspectiva: “Al meu pare li agradava molt pujar al Tibidabo a veure la ciutat des de d’alt”, també recorda que anaven a Torre Baró, que feia de mirador per veure com es podia millorar la ciutat. Ara que el barri s’ha posat en primera línia amb la pel·lícula El 47, explica que Maragall va conèixer Manolo Vital, però ho va fer més tard del que explica el film.
“L’amor per entendre com millorar la ciutat”
Cristina Maragall tenia 15 anys quan el seu pare es va convertir en alcalde de Barcelona. Explica que durant l’adolescència no gestionava gaire bé la popularitat i proximitat de l’alcalde, però que més tard va valorar i entendre l’amor per millorar la ciutat: “Per això segurament soc arquitecta”. Fa memòria i diu que el seu pare, quan anava en cotxe i veia alguna cosa que no estava bé, parava el vehicle i en baixava per intentar millorar, cosa que assegura que també li passa a ella.
Preocupació per l’estandardització de Barcelona
Una de les coses que ha posat en alerta Cristina Maragall és les transformacions a les quals empeny el turisme: “L’estandardització de la ciutat, que es pugui assemblar a una altra em preocupa, també que la gent no pugui viure a la ciutat”. Assegura que no li agradaria que Barcelona perdés la singularitat. “No em considero molt urbanita, però sí molt barcelonina”, per això es planteja en algun moment marxar de Barcelona i anar cap al camp.
Transformació urbanística i d’infraestructures
Per Cristina Maragall, els Jocs Olímpics van ser el moment de major transformació urbanística i d’infraestructures de la ciutat, però creu que n’hi ha hagut més i destaca com un dels més importants: “La conquesta dels carrers pels vianants i les bicicletes”. De fet, una de les coses amb les quals més es fixa és en les voreres i defensa que, tot i que moltes vegades es pensa en grans projectes per fer la ciutat més inclusiva i accessible, “de vegades és fer un bon manteniment” del que hi ha.
Amb el seu pare surt a passejar, sobretot per la zona de Diagonal sud, ja que diu que és un terreny pla i també li agrada anar a Montjuïc i, en concret, al Jardí Botànic, que assegura que és molt accessible.
El seu lloc preferit de la capital catalana és el mar. Explica que els seus dos fills van néixer a l’Hospital del Mar i potser hi té a veure.
