‘Les coses bones’, la secció més optimista del bàsics, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana s’ha fixat en tres reivindicacions veïnals: el Centre Social de Sants, que es mobilitza per recuperar la gestió integral del local rehabilitat; el Raval, que protesta contra l’expulsió dels veïns del barri, i l’inici de les mobilitzacions per evitar el desnonament del primer inquilí de la Casa Orsola. També ha enfocat l’objectiu en la recuperació de les platges, en concret en l’aportació de 50.000 m² de sorra provinent d’obres properes.
1. Veïns amunt: la Barcelona de tota la vida
En els últims dies, han coincidit tres reivindicacions veïnals que per Márquez reconcilien els barcelonins amb la ciutat, cada cop més alienada. El Centre Social de Sants es mobilitza per recuperar la gestió integral del seu local rehabilitat. Els veïns del Raval han protestat a la plaça de Sant Jaume contra la seva expulsió del barri. I s’han engegat motors per evitar el primer desnonament de la Casa Orsola, programat per al 31 de gener.
Comencen a Sants, al carrer d’Olzinelles, una de les vies que desemboquen a la plaça de Sants. Allà, al número 30, hi ha un edifici que ha passat més de 15 anys apuntalat per problemes estructurals greus. Era la seu del Centre Social de Sants i el novembre del 2022, finalment, en va començar la rehabilitació amb un pressupost de 2,5 milions d’euros. Es preveu que les obres estiguin enllestides el setembre del 2025. El problema és que ara s’ha obert un conflicte sobre els usos. L’Ajuntament vol cedir la gestió a un bon grapat d’entitats i el Centre Social de Sants en vol el control integral.
No està en debat l’ús veïnal de l’edifici, però sí el model de gestió. Segons l’Ajuntament, hi ha moltes entitats mancades d’espai i planteja una cogovernança. Per la seva banda, el Centre Social de Sants ha presentat un manifest amb 400 adhesions i mig centenar d’entitats que hi donen suport.
El Centre Social de Sants, creat el 1971 i amb un munt d’anys en aquest edifici, és una de les associacions deganes del moviment veïnal de Barcelona.
Un dels membres més il·lustres del Centre Social de Sants era Josep Maria Domingo, l’home que va viure la recuperació de Can Batlló, la conquesta del Parc de l’Espanya Industrial i la conversió en equipament de l’antiga fàbrica del Vapor Vell. Va morir l’abril del 2023 i va poder veure l’inici de les obres del centre, i segur que la nova seu el recordarà d’alguna manera. Va ser, a més, un dels pacificadors del conflicte de Can Vies.
La segona Barcelona de tota la vida que el periodista destaca és la manifestació que els veïns del Raval van convocar a la plaça de Sant Jaume per protestar per la situació d’un barri que des de fa molt de temps ja no és seu.
La manifestació la va convocar la Xarxa Veïnal del Raval i Márquez creu que és probable que els tornem a veure ben aviat amb més mobilitzacions. Tampoc aquesta era la seva primera lluita: ja fa uns mesos van posar en dubte el Pla endreça, impulsat pel govern de Collboni.
Aquest divendres, hi havia representades 15 entitats i només hi havia 50 persones. Pel periodista, sap greu aquest desgast de queixar-se sempre pel mateix o potser es comença a trobar a faltar un cert relleu generacional en les reivindicacions.
On sí que hi ha jovent és en el moviment veïnal pel dret a l’habitatge. Ara, el símbol d’aquesta lluita és la Casa Orsola, comprada per un fons d’inversió que vol anar buidant la finca de llogaters per rehabilitar-la, fer-hi lloguer de temporada i multiplicar-ne la rendibilitat.
És legal? Per ara, sí. Pel periodista, hi ha una mica la sensació que si abans la gentrificació et feia fora de determinats barris ara t’està fent fora de la ciutat sencera. És una mica la clau de tot plegat: el problema de l’habitatge ja no és una cosa que passa als pobres, ens pot passar a tots.
Són el Tono, la Pepi, el Salva, el Xavi, l’Ana, el Vasilis, el Víctor, la Laura i el Pep. Són 27 habitatges i quatre locals. A partir del 2021 van començar a rebre burofaxos en què els deien que havien de marxar quan vencés el contracte.
2. Platges amb sorra de km 0
Aquesta ciutat és experta a reutilitzar els seus materials i minerals. Durant anys vam aprofitar la pedra de Montjuïc per construir edificis i monuments, i ara aprofitem la sorra que generen les obres per repoblar les platges. També en temps d’escassetat de postguerra, la gent pujava a Collserola a buscar llenya.
Està passant a tres platges de Barcelona, amb 48.000 m² de sorra provinent de les obres de l’aparcament de BSM al Mercat del Peix i de la nova central de fred de Districlima, a tocar de la platja del Bogatell. 40.000 m² vindran de l’aparcament i aniran a parar a la platja de Sant Sebastià. Els altres 8.000, a la platja del Llevant i a la duna de la platja de la Mar Bella. Tenint en compte que les platges perden 30.000 m² de sorra cada any, és una iniciativa tan enginyosa com necessària.
