‘Les coses bones‘, la secció més optimista del bàsics, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana s’ha fixat en la recuperació d’algunes de les fonts ornamentals després de dos anys i mig de sequera. També ha posat la lupa en l’acció d’uns ciutadans: un robatori i en la fugida del lladre, un grup de vianants van aturar-lo i el van retenir fins a l’arribada de la policia.
1. Les fonts i les petites coses bones de la vida
Aquest dimecres es va celebrar un Sant Jordi multitudinari. Per Márquez, per moltes raons. És possible que entre aquests motius hi hagi la recuperació d’algunes de les fonts ornamentals després de dos anys i mig sense aigua per les restriccions de la sequera.
La idea de l’Ajuntament és anar-les recuperant totes per fases. En són 330, així que hi ha feina. Les primeres 74 estaran actives d’ara al mes de juny. Ja n’hem pogut veure a la Ciutadella, a la plaça de Catalunya o a la Gran Via amb el passeig de Gràcia.
Aquesta última, aquest dimecres de Sant Jordi, feia molt de goig. La gent, d’aquí i de fora, no parava de fer-s’hi fotos. I diu el periodista que aquesta font, del 1952, no és ni molt menys de les més maques de la ciutat. 19 sortidors d’aigua, una mica de gespa i il·luminació. Però no només es tracta de la imatge, és també el murmuri de l’aigua, que genera com una pau… com quan sents les onades, el riu, la pluja…
La tornada dels brolladors, ha fet que Márquez recordi coses bones que passen a Barcelona, en petites situacions que quan les veiem, ens fan sentir benestar. Per exemple, quan algú deixa seure una persona gran al transport públic, quan veiem uns nens d’excursió per la ciutat agafats de la mà amb aquelles professores profundament estressades, quan la gent diu “bon dia” al conductor del bus, quan la llum d’un comerç il·lumina part del carrer, quan els veïns de la Barceloneta treuen les cadires al carrer per xerrar, quan els botiguers dels mercats diuen pel nom els seus clients, quan veus des del carrer una reunió de veïns dins un vestíbul (“Sí, són un pal, però fan comunitat!”, diu el periodista).
I continua…. Quan tots els cotxes i totes les motos deixen passar una ambulància; quan algú llença un paper a la paperera, no encistella i s’ajup per tornar-hi; quan veus una parella d’avis passejant amb els seus nets, quan veus algú regant les plantes del seu balcó. Estem rodejats de petites situacions que ens generen benestar i proximitat.
Però la notícia és la tornada de les fonts a la ciutat. I Márquez mira enrere i recupera fotos antigues estupendes, totes de l’Arxiu de Barcelona. Una de les que es recuperarà és la Font Màgica de Montjuïc, construïda per la Exposició Internacional del 1929.
Se n’ha de renovar el sistema de control, el so i l’enllumenat, amb 4.760 leds. La darrera gran renovació es va fer als anys 90.
Tornem al passeig de Gràcia amb Gran Via. Obra de l’any 1952 de Lluís Bonet i Gadí, deixeble de Gaudí que va dirigir les obres de la Sagrada Família durant molts anys.
Pujant cap a Gràcia i als Jardinets ens trobem la font de l’Aurora, projectada de cara a la Expo del 1929 pel gran Nicolau Rubió i Tudurí, el paisatgista de referència de Barcelona del segle passat. La va construir Joan Borrell i Nicolau, autor del monument a Verdaguer a passeig de Sant Joan.
I la inauguració de la Font de Carmen Amaya, a la Barceloneta. La mateixa ballarina, nascuda a Barcelona, es va encarregar d’inaugurar-la l’any 1954. En tenia, però, una altra al Somorrostro, el barri de barraques on havia nascut.
