compartir
‘Les coses bones‘, la secció més optimista del bàsics, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana s’ha fixat en el Parc Natural de Collserola i en l’aposta per protegir-lo millor, també en què la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès un comunicat en què es posi fil a l’agulla per aconseguir un Museu del Transport a Barcelona. I, per últim, ha enfocat l’objectiu en la mobilitat de les dones, posant el focus en la nit.
1. Més protecció per a Collserola
Márquez reivindica el Parc Natural de Collserola com un tresor brutal, amb prop de 8.300 hectàrees, té nou municipis al seu voltant i dos milions de persones. Explica que creua el parc una autopista, una línia de tren, diverses carreteres, té cementeris, un parc d’atraccions i un poble (Vallvidrera) amb 5.000 habitants.
El defineix com un dels parcs naturals més peculiars del món per la seva aparent fragilitat, però afortunadament hi ha el Consorci del Parc i el finançament de l’AMB i de la Diputació (2,5 milions anuals).
L’any 2010, quan es va declarar parc natural, la Generalitat es va comprometre a posar els mateixos diners que les altres administracions, però en aquests anys no hi ha posat ni el 5 % del que es va anunciar.
La sort, diu el periodista, és que no hi ha hagut mai un gran incendi, cosa que creu que és un autèntic miracle. L’últim gran ensurt, recorda, va ser l’11 d’agost del 1994 quan es van cremar 150 hectàrees. Tot i això, d’incendi n’hi ha, de fet els càlculs fa un parell d’anys era d’un incendi cada 10 dies. La cosa molt bona és que s’actua als 10-12 minuts i les flames no van a més.
Aquesta setmana s’ha anunciat dues accions per part del parc. Primer, una campanya per protegir la riera de Vallvidrera, que neix a Barcelona, passa per Sant Cugat i mor al Llobregat, a Molins de Rei, 12 km després.
Aquest és el salt d’aigua de Molins de Reis, el dia 15 d’abril del 2020, i aquest és el Jordi Piera, un dels guardes forestals de Collserola. Des del 22 de març fins al 15 de juny, en caps de setmana i festius, quatre informadors del parc aniran passejant per la riera per divulgar bones pràctiques i recordar la normativa, com la prohibició d’anar en bicicleta per camins de menys de tres metres d’ample, també dur el gos lligat i recollir-ne els excrements, no alimentar fauna salvatge i evitar sortir dels camins marcats. Aquesta campanya l’ha impulsada el Departament de Territori.
A banda d’informar els visitants, la Riera també té per davant reptes ambientals derivats de la història recent de Collserola. Com la presència de l’antiga bòbila Marimón, a Molins de Rei. L’ajuntament de Molins ha arribat a un acord amb la propietat per comprar la bòbila, així que podran començar en breu a retirar l’amiant, que per a Márquez, és el més urgent.
La segona cosa bona vinculada a Collserola és que l’Ajuntament ha obert l’expedient d’inspecció a set propietaris de solars que es fan servir com abocador il·legal. Un expedient que ha de posar fi a la neteja dels terrenys. Es tracta d’un problema endèmic sobretot a Nou Barris, on s’han detectat autèntiques barbaritats. Al carrer de Llobera, a Roquetes, hi havia un dels abocadors més salvatges de Collserola. Dècades de runa acumulades que finalment ha estat retirada.
2. El síndic diu sí al Museu del Transport
A finals dels anys 60 ja es demanava en temps de Porcioles un Museu de Tramvies a les Cotxeres de Sants. S’havia de ser valent perquè llavors l’odi al tramvia era sideral, recorda Márquez, que ho compara a si ara es proposés fer un Museu del Patinet Elèctric.
Fa un any va néixer la Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona, amb Joan Termes com un dels principals impulsors, que va morir pocs mesos després, al juny. També va ser un important activista veïnal d’Horta.
La idea és que Barcelona tingui, com unes 60 grans ciutats d’Europa, un museu dedicat al transport. El més curiós és que els vehicles ja els tenim: TMB, taxis antics, cotxes de bombers, autocars, troleibusos, ambulàncies… I també tenim el suport de TMB, Renfe o Ferrocarrils, apunta el periodista.
El que manca és trobar el lloc. Els impulsors proposen el pavelló 1 de Fira de Barcelona. Però, la Fira no dona suport a aquesta idea.
Ara, s’ha pronunciat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que insta l’Ajuntament a impulsar-lo.
A més, des de la Sindicatura demanen al consistori que es coordini amb les altres administracions implicades i esmerci tots els esforços que calguin per crear el grup de treball que permeti que Barcelona disposi, per fi, d’un Museu del Transport. Pel que fa a la ubicació, el síndic valora que cal estudiar acuradament la proposta del Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc, tal com defensa l’associació coordinadora.
3. Les dones demanen pas (també de nit)
Aquesta setmana s’ha celebrat el VII congrés de la PTP sobre mobilitat femenina, en aquesta ocasió centrat en la mobilitat nocturna.
Desplaçaments durant el dia: dones 51 %, homes 49 %.
Desplaçaments durant la nit: homes 62 %, dones 38 %.
Alguna cosa falla aquí, assenyala Márquez…
El 57 % de dones usuàries del transport públic han patit algun tipus d’assetjament i el percentatge puja al 91,6 % en la franja d’entre 16 i 29 anys.
El 48 % de les dones evita el transport públic quan es fa fosc, això només passa al 13 % dels homes.
El 88 % de les dones eviten viatjar soles en transport públic sempre o sovint. En el cas dels homes són el 16 %.
Què tenen en comptes homes i dones quan surten de casa?
Els homes: tenir clar el destí i planificar la ruta i el transport.
Les dones: tenir clar el destí i planificar la ruta i el transport, evitar aparcaments de cotxe no vigilats, evitar estacions o parades poc il·luminades o aïllades, evitar passar per carrers foscos o amb poca gent. Si van en bus, buscar lloc prop del conductor i aguantar insults si van en bicicleta de nit. També, aguantar mirades lascives, comentaris o fins i tot tocaments o agressions sexuals en el pitjor dels casos, portar algun element d’autodefensa i evitar transbordaments que incloguin llargs passadissos soterrats.
