‘Les coses bones‘, la secció més optimista del bàsics, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana s’ha fixat en el projecte per fer el Parc de la Ciutadella més permeable. L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dimecres que s’hi crearà un passeig per unir Ciutat Vella amb la Vila Olímpica. També ha posat el focus en la colònia d’ànecs collverd que des del 2022 s’han establert al llac dels Jardins del Baix Guinardó. De fet cada primavera hi tornen, però enguany ho han fet abans i aquests dies ja s’hi han instal·lat.
1. La Ciutadella, més permeable
El Parc de la Ciutadella serà més permeable i obert a la ciutadania. Márquez recorda que el parc ara té dos elements que el limiten: el Zoo i el Parlament de Catalunya amb el seu aparcament. Però també l’Estació de França i la ronda del Litoral.
El periodista reflexiona que de la mateixa manera que la ciutat es trenca el cap per guanyar habitatge per als barcelonins, ja sigui a través de la construcció, la fi dels pisos turístics o la reconversió de locals que no donin a façana, també cal guanyar zona verda en una de les grans ciutats europees amb menys verd per habitant, només 7 m², amb indrets com la Dreta de l’Eixample, on cada veí només té 0,6 m² de verd.
Collboni ja va explicar en campanya electoral que el seu pla per guanyar verd no preveia donar continuïtat als eixos verds.
La proposta del PSC era recuperar 30 interiors d’illa amb una inversió de 171 milions d’euros. En aquest mandat són 18, però encara no n’hem vist cap. Tot i que n’hi ha alguns d’avançats: Danubi (les Corts), Estoril, 34 (Horta-Guinardó) i Colorantes (Sant Andreu). I n’hi ha tres més que es milloraran a l’Eixample: els Jardins de Beatriu de Provença, Clotilde Cerdà i Emma de Barcelona. En qualsevol cas, creu Márquez, sembla difícil que s’arribi als 18 de promesos.
La Ciutadella té 31 hectàrees, va ser una antiga fortalesa militar reconvertida en parc a la segona meitat del segle XIX i té al nord el passeig de Pujades, on hi ha tres accessos.
El passeig de Picasso, amb el Castell dels Tres Dragons (Domènech i Montaner), una de les seus científiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, té un accés propi. Després hi ha l’Hivernacle, el Museu Martorell (del 1882, el museu públic més antic de Catalunya) i l’Umbracle.
Després hi ha el passeig de Circumval·lació. Márquez creu que segurament és un dels més desaprofitats de la ciutat ja que queda encaixonat entre el Zoo, que es menja 17 hectàrees de la Ciutadella, i les vies del tren que surten de l’Estació de França.
Després hi ha el carrer de Wellington, amb les cavallerisses de la Urbana i l’entrada al Zoo. La resta és un mur, cap entrada ni a Circumval·lació ni a Wellington per accedir al parc urbà. O el que és el mateix: en 1,5 km no hi ha cap accés a la principal zona verda de Barcelona. El periodista defensa que si alguna cosa necessita un parc és capil·laritat. Per això, creu que és el que es busca amb aquest nou passeig de la Biodiversitat que l’alcalde Collboni ha presentat aquest dimecres.
Márquez es continua preguntant si té sentit que una ciutat sense verd destini més de la meitat del seu parc principal a un Zoo i proposa traslladar-lo a Montjuïc.
2. Ànecs al Baix Guinardó
La primavera del 2022 va portar als Jardins del Baix Guinardó uns nous habitants: una família d’ànecs es van establir al llac i van delectar els veïns. Eren una mare i vuit aneguets de l’espècie collverd, la més comuna a Europa.
És gaire estrany veure aquestes aus a Barcelona? També en tenim al Parc de la Ciutadella i al de l’Espanya Industrial. I als Jardins del Baix Guinardó fa uns dies que els ànecs han tornat. Ho han fet abans d’hora, perquè normalment ho solen fer a la primavera.
Dies després d’establir-se de nou al parc, uns quants aneguets van quedar atrapats al desguàs del llac.
Una cosa a tenir en compte: els ambientòlegs diuen que no hem de donar menjar als ànecs. Ho va explicar a betevé Carme Maté, directora de Serveis de Drets dels Animals de l’Ajuntament. No se’ls ha d’alimentar perquè disminueix el seu instint de supervivència i fa que les ales es desenvolupin abans que els ossos i que no puguin volar.
Aquest tema ha fet recordar al periodista un anunci dels anys 90: viatgem al 1996.
