‘Les coses bones‘, la secció més optimista del bàsics, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. Aquest dimecres ha posat el focus en la gran apagada d’aquest dilluns i en tot el que va generar de positiu. El periodista diu que no vol frivolitzar i que no oblida la gent atrapada al metro o dormint a Sants, les persones que van haver de ser rescatades en trens d’alta velocitat o de Rodalies, les 600 persones que es van quedar tancades en ascensors, els problemes a les empreses, a la restauració i a la indústria. Tampoc oblida les residències, on el personal va haver de pujar a pols els avis en cadira de rodes, ni a tothom que ho va passar malament. Però l’apagada també ens va deixar tot un seguit de coses bones. Petites coses bones, en molts casos.
Com amb la pandèmia, ens vam trobar fora de la nostra zona de confort. En aquest cas, tot concentrat en un sol dia i creu que és això el que ens va portar a prendre decisions diferents, a fer coses que normalment no fem.
1. El dia del civisme
Márquez defineix l’actitud dels ciutadans com a exemplar. Relata que el 60 % dels semàfors no funcionaven, els que no tenen un sistema autònom d’alimentació, i tot i així no hi va haver més sinistres que un dia sense apagada. La gent va cedir el pas als encreuaments, va deixar pas als vianants.
Creu que segur que hi va haver problemes però, que també ens va donar una lliçó del que normalment no passa: sabem compartir l’espai públic pensant en els altres. És possible que els semàfors ens hagin convertit en persones més egoistes? Márquez recorda un anunci d’Apple del 1984.
L’anunci fa referència al llibre 1984, de George Orwell, que parla d’un futur distòpic dirigit per un Gran Germà televisiu, IBM, en aquest cas. El periodista creu que això és el que ens passa amb els semàfors: fan que no ens mirem als ulls. I un detall important: els mòbils no funcionaven, així que els conductors no es podien distreure fàcilment.
2. El dia de buscar informació veraç i fiable
Com amb la pandèmia, la majoria de la gent va buscar fonts d’informació que aportessin dades i no especulacions o rumors. Sobretot va ser el dia del triomf de les ràdios, davant la impossibilitat de consultar internet, però també dels directes de mitjans com betevé.
3. El dia d’ajudar els altres
Hi ha petites històries que ens recorden que Barcelona és un petit poble. Reflexions de com, normalment, no fem cas els uns dels altres, però en situacions extremes, i ho veiem quan algú té un problema en un carrer o en un sinistre de trànsit, la gent es mobilitza a l’instant.
Iolanda Batallé, escriptora i directora d’Ona Llibres, va explicar a Márquez que a la llibreria de Pau Claris es van trobar que no podien abaixar la reixa automàtica de la botiga. Quan ja estaven fent torns per quedar-se a dormir, uns nois joves que passaven per allà es van penjar literalment de la reixa, la van abaixar i tothom cap a casa.
A la rambla del Poblenou els veïns es van ajuntar per compartir una ràdio per informar-se.
4. El dia d’anar a buscar els nens a l’escola
És probable que fos el dia en què més pares van anar personalment a l’escola a buscar els fills. Per tant, bona ocasió per parlar amb els tutors i perquè els infants vegin que ells són, encara que a vegades no ho sembli, el més important en la vida dels seus pares. I després, tots al parc a jugar.
5. El dia d’anar a visitar els pares
Sense poder parlar amb ells, molta gent va trobar temps per anar a veure si els pares estaven bé. I és altament probable que, en la majoria dels casos, estiguessin la mar de bé. En el cas de Márquez, cap a les 14.30 h, va entrar a casa de la seva mare i li va dir: “No tinc llum”.
6. El dia de recordar la importància de les petites coses de la llar
Paper, bolígrafs, piles, un transistor, diners en efectiu, una llanterna… Ja no és tant el lot d’emergències de la UE, sinó el sentit comú o el que tota la vida havíem tingut a casa.
20 anys després de l’apagada del 2007
Però aquesta no és la primera apagada que viu Barcelona. La ciutat, encara que d’altres dimensions, ja n’havia patides altres. Una de les més importants va ser el 2007, amb 300.000 barcelonins sense llum durant 56 hores. Un dels que ho van patir va ser l’arquitecte Juli Capella, que al dia següent va escriure a El Periódico un article que es deia ‘Avantatges de l’apagada’. 20 anys després, actualitzem l’article amb el mateix arquitecte.
