El coronavirus pot arribar a sobreviure fins a tres hores en format aerosol, és a dir, en suspensió, segons una recerca de la National Institute of Health dels Estats Units. Si el virus acaba a una superfície no porosa, com el plàstic, té una vida mitjana de gairebé 16 hores. Ho indica un estudi recent, segons el viròleg i investigador de l’IRTA Xavier Abad, que posa data de caducitat a aquest virus segons l’entorn on es diposita. Abad ha explicat en una entrevista al programa ‘bàsics‘ els detalls d’aquesta investigació dirigida pel viròleg de la Universitat de Columbia Vincent Racaniello.

El coronavirus en suspensió

El SARS-CoV-2, nom tècnic del coronavirus, pot sobreviure flotant en l’aire amb la meitat de la seva càrrega vírica fins les dues hores i 45 minuts. Segons l’estudi citat, el límit d’hores en què el virus deixa de ser contagiós és proper a les tres hores.

El coronavirus sobre plàstics

El coronavirus pot resistir fins a gairebé 16 hores al 50 % de capacitat de contagi, tot i que se’n segueixen trobant rastres fins als tres dies.

El coronavirus sobre metalls

L’estudi de Racaniello xifra en gairebé tres hores i mitja la supervivència del coronavirus amb la meitat de càrrega vírica sobre coure, i pot seguir contagiant fins al límit de les quatre hores. En canvi, les xifres augmenten si el virus cau sobre acer. En aquest cas, arriba amb el 50 % de la capacitat vírica fins passades les 13 hores i se’n troben restes encara fins als dos dies després.

El coronavirus sobre cartolina

I què passa quan el SARS-CoV-2 queda dipositat sobre una superfície porosa, com una cartolina? Hi sobreviu vuit hores i 45 minuts a la meitat de càrrega infecciosa però pot seguir contagiant fins a un dia després.

Per aquestes xifres de permanència, el viròleg Xavier Abad demana evitar actitud insegures, com portar la mà a la boca per tossir i no desinfectar-se la pell posteriorment: “Tocar una superfície que hagi estat infectada hores abans és una possibilitat de contagi, però el procés també depèn de la càrrega vírica de la persona que, per exemple, ha estossegat”, matisa Abad. Les xifres de supervivència del virus sobre les diverses superfícies, segons es desprèn de l’estudi, són similars al del virus del SARS-CoV-1, comunament conegut com a SARS, que es va detectar l’any 2002 i es va aconseguir controlar.