A la sagnia econòmica que ha significat la construcció de l’L9 de metro (un sobrecost de 5.000 milions d’euros, segons ha conclòs en un informe la Sindicatura de Comptes), s’hi han d’afegir unes altres ferides: les obres a cel obert que encara avui ocupen alguns carrers de la ciutat, sobretot en els barris per on ha de passar el tram central de la línia.

Solars amb maquinària oblidada, estacions a mig fer i pous d’extracció han quedat congelats en el temps, en el mateix estat pràcticament que quan es van aturar els treballs el 2011. Els veïns d’aquests forats negres de l’obra pública reconeixen que ja s’han acostumat a conviure-hi després de tants anys, però no renuncien a reclamar que es reurbanitzin els espais mentre no es reactiven les obres d’aquest tram.

Mandri, l’oblidada

Ja es va adoptar aquesta solució, per exemple, a les places de Lesseps o de Sanllehy. I també estava previst, ja el 2012, fer el mateix amb el pou de l’estació de Mandri, a l’encreuament d’aquest carrer amb el passeig de la Bonanova. En aquest cas, però, els veïns encara esperen. “Imaginàvem alguna cosa que quedés maca i la realitat és que quan t’aixeques, el primer que veus, dia rere dia, és aquest paisatge”, explica des del balcó de casa l’Ana García mentre assenyala la gran grua suspesa sobre el forat del pou.

Viu en un dels dos blocs més pròxims a l’obra, els números 66 i 68 del carrer de Mandri, i com a observadora “privilegiada” ha vist que “algun cop venen operaris” però en realitat no s’hi ha fet res en l’última dècada: “No hem vist cap millora, al contrari, s’ha acumulat més residus”. Rates, brutícia i deixadesa són els problemes principals que genera. En espera que es reactivi la construcció, la Generalitat va anunciar aquest juliol que cobrirà parcialment el pou, però els veïns en desconfien perquè no és el primer cop, diuen, que es fa un anunci així.

De Camp Nou a la tuneladora

L’altra gran cicatriu de les obres de l’L9 es troba a les Corts, a l’avinguda de Gregorio Marañón, cantonada amb la de Xile. Dues obres a cel obert coincideixen en aquest espai: el que era una via d’extracció de material i runa dels túnels quan encara s’excavaven i el gran pou de l’estació de Camp Nou. En realitat, aquesta parada es troba enmig d’un ramal de la línia, el sud, que està en funcionament, entre Zona Universitària i l’aeroport. Però, tot i estar gairebé a punt, aquí els trens no s’aturen perquè l’estació no s’ha acabat d’enllestir mai.

La raó és que el pou es fa servir d’accés al túnel que queda pendent d’acabar, entre Zona Universitària i la Sagrera. De fet, estudiants d’enginyeria de la UPC entren per aquest punt cada any per visitar l’obra i arribar fins a una de les dues tuneladores que encara romanen, aturades, en el subsòl de la ciutat, en concret la que hi ha sota el passeig de Manuel Girona.

Cada dia s’hi fan tasques de manteniment, amb un cost de milions d’euros, amb la intenció que, si encara està en bones condicions, torni a foradar a partir del 2022. La segona tuneladora no ha tingut tanta sort: està abandonada des de fa vuit anys a l’altura de Lesseps i està previst desmuntar-la quan sigui possible.

En aquest cas, les obres congelades a la parada Camp Nou no són una molèstia directa per als veïns, que viuen a uns centenars de metres. Són més aviat un “problema estètic”, reconeix el vicepresident de l’Associació de Veïns de l’Avinguda de Xile, Pedro Alonso. I a més de l’espai públic tancat, assenyala els desviaments, convertits en permanents, de l’avinguda de Gregorio Marañón com l’altra problema principal.

La posada en marxa de l’estació suposaria també, segons Alonso, millorar l’accés en transport públic al Camp Nou i “reduir els dies de partit el volum de viatgers en altres estacions pròximes, com Collblanc”. L’última previsió (de l’any passat) era que la parada es posés en funcionament l’any 2025.

Altres punts de la ciutat tampoc no s’escapen del rastre de l’L9, tot i que l’empremta és menor. A la ronda del Guinardó, a tocar de l’Hospital de Sant Pau, es manté intacte un espai envoltat de tanques on “s’amaga” maquinària abandonada que es va fer servir en la construcció de la nova estació que enllaça amb la de l’L4. I un record similar perviu també a Sarrià, a un costat de la via Augusta. Són només les cicatrius visibles a la superfície. A uns quants metres de profunditat, les artèries de la línia més llarga d’Europa segueixen esperant que torni a bombejar el flux del finançament.