Charlie Pee passa pel “Mirador Barcelona“, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. La humorista i guionista sabadellenca, coneguda com a Charlie Pee, fa 10 anys que es dedica a fer “stand up comedy”. Tot i que nascuda al Vallès Occidental, fa anys que viu a Barcelona i diu que la ciutat li agrada molt i, fins i tot, admet: “M’he oblidat una mica que soc de Sabadell”.
El que més li agrada de la ciutat són els locals de festa. Els clàssics —l’Apolo i Razzmatazz—, però sobretot els club alternatius, que obren a les sis del matí i tanquen a les tres del migdia, on estan prohibits els mòbils i la gent està pendent dels bafles, la música que sona.
Considera que la convivència entre la festa i el veïnat és molt complicada. Per això, proposa pressupostos per fer una bona insonorització com fan els afters. A més, explica que aquests locals estan molt organitzats amb grups petits de gent que entra i surt, has de trucar i t’obren, no hi ha cues: “M’agraden els ‘afters’ perquè la gent té molt respecte, potser els clubs grans haurien d’aprendre”.
“Puc estar cinc hores punxant a casa i no pensar en acudits”
A Barcelona t’ho pots passar molt bé, assegura Pee: “Has de saber passar-t’ho bé i saber buscar les coses que et diverteixen a la ciutat”. La humorista s’ha atrevit amb els plats i des de fa un temps és DJ. Assegura que és una manera d’escapar de la comèdia: “Puc estar cinc hores punxant a casa i no pensar en acudits”. Confessa que necessitava desconnectar i ho fa als clubs i amb la música, i afirma que a la capital catalana hi ha molts llocs.
“A ‘La Revuelta’ no podria tenir la mateixa llibertat”
Charlie Pee ha treballat durant cinc anys al programa La Resistencia, de David Broncano, com a guionista i col·laboradora. Relata que s’ho ha passat molt bé en aquest espai, perquè tenia una llibertat que li donava el fet que s’emetia per una cadena privada i a la mitjanit. Ara apunta que a Televisió Espanyola no en podria tenir, “perquè és un cadena pública i en horari protegit”. Per això va decidir que, si no podia ser ella mateixa, no tenia sentit i el programa també ho va veure d’aquesta manera.
“Les bromes que em funcionen més en català, en castellà no són la broma forta”
La humorista té la sensació que quan va començar el boom de la comèdia catalana hi havia més locals que ara. Ella, que no para de moure’s amb els seus monòlegs, creu que l’humor té molt a veure amb la identitat: “Les bromes que em funcionen més en català. En castellà no són la broma forta i al revés. L’humor forma part de la cultura“. Diu que, tot i que ha hagut d’anar molt a Madrid per feina, “la ciutat m’agrada molt per anar i tornar. M’agrada molt viure a Barcelona”.
“Vivia sola i ara visc amb la meva germana”
Per la Charlie Pee, els principals problemes de la ciutat són l’habitatge i el turisme i considera: “Falta regular tot això”. Ha tingut mala experiència amb l’anterior pis on vivia: “Ens vam assabentar que la immobiliària ens havia estafat”. Van contactar amb el Sindicat de Llogateres i es va denunciar. “Canviar de pis a Barcelona ara mateix…. vivia sola i ara visc amb la meva germana. Està fatal, és una pena”.
El que menys gràcia li fa de la ciutat és que el centre “ja no és de la gent del centre”. Diu que s’hi sent a gust, però quan és a la zona de la Rambla se sent com si estigués en una ciutat que no és la seva.
La Barcelona de la infància
Recorda quan venia de petita a Barcelona —la seva àvia i la besàvia vivien a Gràcia— i fa memòria que quan anava a visitar-les preguntava: “Ja som a Barcelona?”. El seu pare li va explicar que quan veiés uns blocs verds i roses és que ja hi arribaven. També té un record per als animals. Feia els tallers del Zoo de Barcelona i, tot i que ara és contrària a aquestes instal·lacions, té a la memòria venir a la ciutat per les girafes o els lleons.
