Impuls al Catalunya Media City, el pol audiovisual que s’ubicarà a les Tres Xemeneies del Besòs. El projecte va engegar el 2021, quan aquest emplaçament es va escollir per crear un punt de connexió de l’audiovisual i del videojoc al sud d’Europa. Però, la història de les Tres Xemeneies es remunta a dècades enrere, quan aquest espai que serà un puntal d’innovació era una central tèrmica que, en el moment àlgid de producció, va subministrar electricitat a un 30 % de Catalunya.
En una entrevista al bàsics, Ramon Sierra, extreballador i membre de la Plataforma Salvem les Tres Xemeneies ha explicat: “És una icona industrial, no hi ha cap central com aquesta“. “Des d’allà funcionava tota la indústria de Barcelona” recorda Ginés Romero, també extreballador.
Per Romero, el nou projecte és positiu: “La fàbrica contaminant es convertirà en una fàbrica de cultura i revitalitzarà l’economia de la zona i Sant Adrià deixarà de ser el femer de Barcelona“.
El passat industrial: la central tèrmica dels 70
La central tèrmica del Besòs, coneguda com la central tèrmica de la Fecsa, de les Tres Xemeneies o les Tres Maries, s’anomenava oficialment Central Tèrmica Sant Adrià I, II i III. Es va construir entre 1971 i 1976 i va funcionar entre 1973 i 2011. La central va engegar sota unes condicions dolentes per als treballadors. Això va provocar que el primer any hi hagués una vaga de treballadors. Un fet que serà recordat per la mort d’un d’ells, el Manuel Fernández Márquez, de només 27 anys. Durant les protestes, la policia va disparar aquest treballador i el va matar. Aquest fet va marcar la història laboral de la central i la lluita obrera de l’època.
La central produïa energia elèctrica a partir del fueloil, que en aquell moment era la matèria primera menys contaminant. A més, es van construir les xemeneies (200 m) que són més altes que la Torre Mapfre i l’Hotel Arts (152 m) o que la Sagrada Família acabada (172,5 m), l’objectiu era mantenir la contaminació a ratlla. Però, tot i que el combustible i l’altura de les xemeneies s’ajustaven a la normativa mediambiental de l’època, la central va generar la coneguda com a pluja negra, una estesa de pols de partícules fèrries que provenien del fuel i que va afectar els municipis de Sant Adrià de Besòs i de Badalona. “La mala fama de la contaminació ve ara quan hi ha conscienciació de la contaminació. Als anys 80 Sant Adrià de Besòs era un femer d’indústries”, apunta Romero.
Les protestes ciutadanes per la pol·lució van desencadenar en el tancament gradual de la central. El 2008, els veïns de Sant Adrià de Besòs van decidir amb un referèndum que se’n conservés part i des del 2012 i fins al 2017 es van fer els treballs de desmantellament i enderroc excepte dels edificis que s’han mantingut i catalogat. La història d’aquesta central ha anat acompanyada de fums i toxicitat, però també de lluites obreres i molts llocs de treball.
“Veiem que havia de ser una icona industrial singular, però hi ha un pla urbanístic que vol fer 1.782 habitatges en una zona inundable“, es lamenta Sierra.
Del 1913 al futur: un passeig per la història
La història d’aquest enclavament a la riba del riu Besòs encara va més enrere en el temps. En el mateix solar, a la primera dècada del segle XX, la companyia Energia Eléctrica de Cataluña va construir (1912-1913) una central tèrmica convencional alimentada per carbó, que va funcionar fins que es va enderrocar el 1954.
De les central tèrmiques a una fàbrica de cultura audiovisual el punt neuràlgic de la qual serà la Nau de Turbines, que combinarà un espai per a la formació i un centre cultural i d’exhibició per fer difusió de les darreres tendències audiovisuals i digitals, amb l’objectiu de ser un referent per a la recerca i la innovació. “És com un camp de futbol, diàfan, amb unes possibilitats increïbles amb tres plantes, crec que s’ha encertat de mantenir-ho”, explica Romero. Està previst que que les obres comencin després de l’estiu del 2026.
