compartir
La Pilar Roca ja és centenària. Aquesta barcelonina ha fet aquest dimecres 100 anys i ho ha celebrat amb la família, amics i veïns amb batucada i ball inclosos als Jardins de Montserrat Roig, al barri de la Sagrada Família, a l’Eixample. Una festa per celebrar tota una vida, un segle, i el veïnatge de 70 anys en aquest punt de la ciutat.
“Ni m’ho crec. Hi he arribat, sense adonar-me’n”, explica la Pilar, que se suma a les més de 1.000 persones centenàries que hi ha a Barcelona. Un dels secrets per arribar al segle de vida, segons ella, pot ser que va a tot arreu a peu, com explica. De fet, recorda que sempre ha estat així, que fins i tot anava a peu al Tibidabo o a la Floresta.
Una foto a la platja el dia abans de l’inici de la Guerra Civil
També anava caminant a Montgat. La Pilar té una fotografia a l’habitació, que mira cada dia per recordar “com n’érem, de feliços”. És una instantània de l’any 1936, just el dia abans que comencés la Guerra Civil. A la imatge es veu com balla i això continua en la seva vida: “Jo ballo, ho faig tot”.
Viu sola des que va morir el marit. Abans de casar-s’hi havia treballat com a secretària però després es va dedicar a la casa i als fills, dos, que són l’única descendència que té, ja que no té nets.
Abans de la covid esmorzava cada dia a fora. Ara ho fa a casa i, quan acaba, va a comprar pel barri: “Ho faig tot sola, faig el meu dinar i el dels meus fills, i els peus me’ls arreglo jo”. També continua fent sortides a la muntanya i explica que sempre ha menjat iogurt. Ara és el seu sopar diari per recomanació del metge: “Jo no em medico i gràcies a Déu estic molt bé”.
“El temps d’ara no m’agrada”
Tot i que li agrada el seu dia a dia, assegura que eren millors els temps passats: “Això que no teníem ni neveres, res, però érem tan feliços. Vivíem amb els veïns, sortíem al carrer cadascú amb la seva cadira i cadascú explicava les seves coses”. En definitiva, creu que tot és molt diferent: “Visc el dia a dia: hi ha coses que no m’agraden i has de passar. El temps d’ara no m’agrada“.
Ha viscut sempre a Barcelona. Ara la situació ha canviat i viu envoltada de turistes, perquè al seu edifici només hi queden quatre veïns, la resta són apartaments turístics. “Ara els diumenges i les festes volem marxar de Barcelona”, assegura. Tot i això, aquesta barcelonina no deixa de somriure, evocar els temps passats, però amb un dia a dia vinculat als veïns i el barri, que, en aquest aniversari tan especial, no se l’han volgut perdre i han acompanyat la Pilar a bufar les espelmes dels 100 anys.
