En espera que algú en reclami la propietat, fins a 1.713 objectes de valor s’acumulen a les caixes fortes de les prefectures dels Mossos d’Esquadra de Catalunya. Arracades d’or, penjolls amb pedres precioses, bolígrafs de valor i fins i tot monedes de col·leccionista engreixen la llista d’articles comissats en dispositius policials que ningú no ha reclamat. L’any 2016, en una iniciativa pionera a l’estat, la policia va posar en marxa un web que exposa tot aquest material perquè qui l’identifiqui com a seu pugui fer una petició per recuperar-lo. Però fins ara tan sols han rebut 120 sol·licituds.
El dispositiu antiterrorista Alexandria, del gener del 2019, és una de les actuacions policials que han servit per nodrir aquest portal web. 13 dels arrestats estaven relacionats amb furts i robatoris: “Hem pogut acreditar 369 delictes relacionats amb la propietat al centre de Barcelona”, va explicar el llavors cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, Manel Castellví. A partir d’una denúncia prèvia, la policia pot creuar dades per intentar relacionar un objecte de valor recuperat amb el seu propietari, però no sempre és possible. En el cas de l’Alexandria i gairebé un any després, encara hi ha 89 joies penjades al web en espera de reclamació.
L’ideòleg d’aquesta pàgina web va ser Jordi Salvia, cap de l’Àrea d’Investigació Criminal de Ponent, després d’un dispositiu que va permetre recuperar una quantitat ingent de joies. És una aplicació que, assegura, cada cop és més necessària: “Els lladres s’organitzen en grups itinerants i actuen en qualsevol punt del territori. Avui poden ser a Barcelona, demà a Lleida i demà passat a Girona”, diu Salvia. Les joies que es recuperen ja no són de l’últim robatori denunciat, sinó que se’n barregen de diferents cops i molt sovint van destinades a la revenda en països de l’estranger.
Un rellotge dels Grammy, un pin d’Alfons Arús
La pàgina web permet filtrar els objectes segons l’operació policial perquè “a vegades la gent es queda amb el nom perquè el sent en els mitjans de comunicació”. A la llista de l’Alexandria hi ha, per exemple, un rellotge commemoratiu d’una edició dels premis musicals Grammy Llatins, i un altre amb una inscripció d’esdeveniments esportius que commemora 18 medalles d’or. En altres dispositius, i entre joies de plata, or o amb pedres precioses, també crida l’atenció un rellotge digital amb calculadora incorporada o un pin de Pepe Gáfez, personatge d’un programa televisiu d’Alfons Arús. Tots, de moment, sense propietari.
[vc_column][/vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”514840,514841,514842,514844″ img_size=”full” onclick=””]
Un formulari al web permet reclamar-los. Des de la posada en marxa de la pàgina s’han indexat gairebé 6.000 objectes però tan sols hi ha hagut poc més d’un centenar de peticions. D’aquestes, el 80 % han servit per retornar l’objecte. Una denúncia prèvia és imprescindible i sovint ajuda aportar més proves: “El tiquet de compra, per exemple, o una foto de qualsevol esdeveniment en què es pot veure el propietari amb l’objecte”, puntualitza Salvia. Un cop recuperades, els propietaris s’han de comprometre a no revendre-les, almenys immediatament, si el procés judicial encara està obert i les joies poden servir de prova, cosa que passa “molt poc sovint”.
I si ningú no reclama els objectes?
Les pertinences no són al web de forma indefinida. Si ningú no les reclama i passat un temps prudencial, els objectes s’envien al jutjat encarregat del procediment legal. Les joies se subhasten i poden servir per sufragar costes judicials.
