Les columnes sinuoses de maons, les parets revestides amb còdols i les figuretes col·locades en pedestals fan d’aquesta casa l’edifici més inconfusible de Sant Genís dels Agudells. És un dels exemples d’autoconstrucció veïnal que queden al barri, però en aquest cas la imaginació va guanyar l’escassetat de recursos. Ara el propietari és l’Albert Cuenca, que explica a ‘bàsics‘ com conserva l’esperit d’aquest habitatge del número 2 del carrer d’Olvan, que encara alguns coneixen al barri com “la casa de la bruixa”.
L’ideòleg d’aquesta construcció particular va ser un francès establert al barri, de nom Albert Romeu, que a principis dels anys 60 va dissenyar-la sobre plànol: “Ell era un visionari o un artista, que tenia una idea i sabia com dur-la a terme. Per això primer va pensar quina casa volia i després la va construir. El procés no va ser com al Carmel, on els veïns construïen de nit una petita casa que, un cop feta, ja no podia anar a terra l’endemà”.
Un Micky Mouse, una verge o dues Rupertes omplen el jardí
De la casa en destaca el revestiment amb pedres de tota mida i color, que Romeu decidia endur-se per complementar les parets quan anava d’excursió: “Se la posava a la motxilla i la carregava fins aquí”, recorda Cuenca. També les columnes d’inspiració modernista que omplen el pati, i que sustenten figuretes de tota mena: des d’un Micky Mouse de ceràmica a una petita verge, passant per les mascotes del programa El Hormiguero o dues Rupertes, les carbasses del programa Un, dos, tres, que s’il·luminen al jardí en accionar un interruptor.
“L’antiga propietària es va endur columnes de la casa en la mudança”
Cuenca s’encarrega de mantenir al dia aquesta mescla eclèctica des de principis dels anys 90, quan va comprar la casa després de la mort de Romeu: “La dona va tornar a viure a França i, fins i tot, en la mudança es va endur tres o quatre de les columnes ornamentals del pati”. Pel que fa al mal nom de “la casa de la bruixa”, l’actual propietari dona una explicació: “La dona era geperuda i el marit una mica sinistre, i tenien la casa empaperada d’un color vermell que cridava l’atenció des del carrer”. Segons Cuenca, “llegendes que són el que són: només llegendes”.
Un castell per vigilar Barcelona o una casa plena de mosaics
“La casa de la bruixa” no és l’únic exemple d’arquitectura singular a Sant Genís dels Agudells. Al mateix carrer d’Olvan hi ha una casa actualment en venda amb els murs i la façana revestides de mosaics amb dissenys geomètrics. I al carrer de Saldes s’alça un castell des d’on vigilar Barcelona des de les altures amb els merlets decorats amb trencadís al més pur estil d’Antoni Gaudí.
L’historiador Desideri Díez explica com funcionava l’autoconstrucció
