Una bacallaneria amb clients de tota la vida davant d’una oferta en anglès de paella per menys de quatre euros. És la combinació que es repeteix al carrer Comtal, en ple barri Gòtic: botigues de tradició amb negocis de records per a turistes i ofertes de menjar a preu baix. En aquesta via, que enllaça l’avinguda del Portal de l’Àngel amb la via Laietana, conviuen les dues ànimes de Barcelona.
A la botiga d’alimentació sana Agricolia, amb més de 40 anys al carrer Comtal, porten el compte dels negocis que han vist canviar darrerament: “La rellotgeria, la pastisseria la Montserratina, una sabateria… totes han tancat”, fa recompte Maria Carme Perdiguer, la responsable de la botiga. Per ella, el motiu d’aquests tancaments són les apujades del lloguer, però explica que a Agricolia resisteixen “perquè l’alimentació ecològica torna a estar de moda”.
A La Casa del Bacalao, que comparteix paret amb Agricolia, no poden dir el mateix. Aquí els ha tocat fer front a una actualització del lloguer, fins ara de renda antiga. Amb el nou preu, que ronda els 5.000 € al mes per un local d’uns 50 metres quadrats, hauran de traslladar el negoci. La seva responsable, Ana Martínez, insisteix: “No tanquem, simplement a la tardor ens mourem a tocar d’aquí, al carrer de les Moles”. Segons explica, el negoci encara té corda per a anys.
Són dos locals històrics que coincideixen a remarcar que la seva subsistència es basa a ser en “un carrer de pas”, en què molts barcelonins aprofiten per comprar en sortir de la feina o que venen a buscar el producte expressament. A la bacallaneria, els turistes que omplen el carrer s’hi fan fotos “però no compren”, mentre que els turistes sí que s’enduen productes d’alimentació d’Agricolia, “sobretot mel”.
Un gegant del carrer, però que remarca que sempre ha treballat “per als barcelonins”, és la papereria Raima, propietària de l’edifici sencer del número 27 del carrer. Segons el seu responsable de màrqueting, Nil Montaner, els comerciants de Comtal fan pinya per mantenir la cohesió entre les botigues del carrer, i es queixa que els negocis turístics d’obertura recent “a vegades no compleixen la normativa municipal”.
L’escènica del carrer, però, l’encarna Emili Boada, de 96 anys i propietari de la copisteria Can Boada: “Soc l’únic botiguer que conserva el negoci a la planta baixa i dormo al mateix carrer”, assegura.
