Escolta aquesta notícia

Carme Solé Vendrell passa pel “Mirador Barcelona“, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. L’artista és reconeguda internacionalment per les seves il·lustracions infantils i per ser una gran defensora dels drets dels menors a través de la campanya “Why?”. L’any 2022 va estrenar la primera escultura a Barcelona i ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts. L’any 2024, va ser la pregonera de la Mercè.

La il·lustradora, pintora i escultora és una defensora dels drets dels infants i sobre les queixes pel soroll dels patis de les escoles a la ciutat és contundent: “És demencial, els adults ens hem convertit en éssers egoistes, si veus infants jugant al pati has d’estar content”. També, es mira la ciutat actual i considera que hi ha molts gossos i pocs nens. A més, creu que els infants són l’esperança i que si el món tingués una mirada d’infant tot seria d’una altra manera i alerta: “Sense criatures Barcelona seria una ciutat de vells i guiris. Defensa la importància de l’educació i dels infants, que “són el futur de la societat”.

“Els que som d’Horta tenim un parlar propi”

Solé va néixer al barri d’Horta, el 1944, una infància que recorda al carrer i al teatre. Explica que si no hagués mort la seva mare de tuberculosi quan ella tenia nou anys s’hauria dedicat a la interpretació, “però no hauria fet tot el que he fet”. Li agrada el seu barri d’origen i assenyala: “Els que som d’Horta tenim un parlar propi: ‘Baixem a Barcelona i pugem a Horta'”. Diu que li agrada Barcelona, sobretot el barri vell, “perquè respires una cosa que és veritat i el mar”. També destaca que és una ciutat que acull i assegura que això és molt bonic: “No totes les ciutats són així”.

“Molta gent de Barcelona ha de marxar”

Tot i que creu que Barcelona és una ciutat fantàstica també assenyala que hi ha problemes com que molta gent ha de marxar: “Els joves no tenen espais on poder conviure si no ho fan molts en una mateixa casa”. Diu que no té res en contra dels expats, però considera que tot depèn de com t’introdueixis allà on vas a viure, però defensa que si arribes a un lloc nou n’has d’aprendre l’idioma i parlar-lo. El problema que denuncia és que tot i que molts sí que s’hi esforcen, n’hi ha molts que no ho fan.

“De quins colors pintaries Barcelona?” “Blau, groc i roig”

“De quins colors pintaries Barcelona?”. La resposta de Solé: “Blau, groc i roig. Amb aquests colors es fa tot, i crec que Barcelona té aquesta vitalitat”. Li agradaria que la ciutat tingués menys llum per veure el cel estrellat.

La il·lustradora diu que els catalans i els barcelonins “som escorpins”, recorda que Maria Aurèlia Capmany, deia que és perquè “es pica ell mateix”, és a dir, considera que els barcelonins són molt crítics.

Imatge de l'autor/a