compartir
Les platges de Barcelona s’han convertit en un gran espai públic de Barcelona, un pol d’atracció per a barcelonins i turistes quan arriba el bon temps. Però, com ha evolucionat el litoral barceloní?
En una entrevista al bàsics, Xavier Theros, antropòleg i historiador, recorda que durant molts anys només hi va haver “la platja de la Barceloneta, a partir de l’Hospital del Mar hi havia barriades de barraques fins a Sant Adrià“. Per això, explica que fins als anys 20 o 30 no es va començar a anar a les platges obertes i una incursió que es va fer pensant en temes medicinals i curatius. Però la història de la ciutat sempre ha estat unida al mar, tot i que no sempre de la mateixa manera.
“Sempre hi ha hagut barraques al litoral de Barcelona”
Mercaders, armadors, barquers, pescadors i mariners van viure lligats a una mar que arribava fins a on avui dia hi ha l’església de Santa Maria del Mar. A extramurs, a tocar de l’aigua, s’ubicava Vilanova del Mar, una barriada de barraques de pescadors i altres oficis mariners.
“Sempre hi ha hagut barraques al litoral de Barcelona, era un lloc de ningú, on sempre s’instal·lava el nouvingut”, apunta l’historiador. De fet, segles endavant, l’arribada de mà d’obra per a l’Exposició Universal del 1888 va contribuir a l’expansió de l’habitatge precari a les platges, en terrenys públics, propietat de l’Estat, entre les indústries, el ferrocarril i el mar. L’any 1848 es va inaugurar la línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró, que va crear una cicatriu amb el mar.
El 1920 ja hi havia quatre nuclis consolidats amb un centenar de barraques en cadascun: Somorrostro, Bogatell, Mar Bella i Pequín. També, s’havia format el nucli del Cementiri, al Poblenou, i el Camp de la Bota va créixer a partir del 1925. No era fàcil la vida en aquestes barriades, Theros explica que “el gran problema del litoral barceloní són les llevantades, al Somorrostro; cada vegada que n’hi havia una, el mar s’enduia el barri”.
Les dones només podien remullar-se els peus, el 1805
A finals del segle XIX i inicis del XX, el litoral es reivindicar com a espai col·lectiu per a la pràctica de l’esport, l’oci o la cultura. També la pesca, el port, i el barri mariner de la Barceloneta.
Malgrat que el fet de banyar-se a la platja encara no s’havia estès entre els barcelonins, el 1805 ja hi havia una ordenança municipal que especificava que les dones només podien remullar-se els peus fins els turmells. Uns anys més tard, es van configurar les primeres platges de banyistes en què homes i dones es banyaven per separat. I sobretot per temes de salut.
Els banys i els clubs marítims
Des de les darreres dècades del segle XIX i fins la Guerra Civil hi va haver un bon grapat d’establiments de bany com els de San Sebastián o els de la Mar Bella. I també clubs marítims, alguns han perdurat fins avui: el Club Natació Barcelona i el Club Natació Barceloneta. Les cases de banys, però, van començar a decaure a la postguerra i coincidint amb els Jocs Olímpics del 92 es va tirar a terra l’última que continuava dreta.
Les platges són un reclam turístic als anys 60 i 70
Va ser a principis del segle XX es va començar a alternar l’ús de les cases de banys amb l’accés a les platges obertes. Durant els anys 60 i 70 les platges es converteixen en un reclam turístic, a la Barceloneta, però hi ha una zona del litoral, a tocar del Poblenou, que és un espai amb molta activitat industrial i es fa servir d’abocador de residus. “Els barcelonins anàvem a Castelldefels, perquè la platja de Barcelona estava molt contaminada i amb llevantades“, ha recordat Theros.
La ciutat s’obre al mar amb els Jocs
Però amb els Jocs Olímpics del 92, la ciutat va fer un gir complet cap al mar i s’hi va obrir i es va transformar el litoral. Es van començar a crear les platges que coneixem amb la construcció d’espigons i amb un accés fàcil.
Per transformar la costa es van eliminar els nuclis de barraques que havien estat el paisatge costaner fins aleshores, i els mítics xiringuitos de la Barceloneta. Van aparèixer dues zones de nova construcció: primer la Vila Olímpica i més tard, el Fòrum. Una reforma que va sanejar i consolidar el litoral, amb l’aixecament de les línies ferroviàries costaneres, i la construcció de la ronda i el parc del Litoral.
“Una de les ciutats amb les platges a cop de metro”
Ara, Barcelona té 10 platges que s’estenen per tota la costa de la ciutat i a l’estiu s’omplen de gom a gom de visitants que volen gaudir del bon temps i de la mar: “Una de les ciutats amb les platges a cop de metro”, destaca l’historiador. Tot i això, els últims anys també ha quedat al descobert la fragilitat d’aquestes platges que any rere any perden sorra. Enguany s’han hagut de col·locar 50.000 metres cúbics de sorra a tres platges de la ciutat.
