Què passa quan les cançons de casa no sonen a escola? La inclusió d’alumnes nouvinguts a l’escola no és una tasca fàcil. I això ho saben els mestres i professors que treballen en centres on hi ha alumnes de diverses nacionalitats. Però també els mateixos estudiants, que anys més tard s’adonen que l’escola no entenia la seva realitat. D’aquí en sorgeix el llibre Quan les cançons de casa no sonen a l’escola.
Marta Comas, doctora en sociologia de l’educació, i Alfons Espinosa, mestre i director de l’Escola Drassanes, han recollit converses amb docents, alumnes i altres agents del món educatiu per explorar les inquietuds i els reptes de la diversitat cultural en l’ensenyament. En l’assaig recullen accions i projectes socioculturals que han aconseguit apropar els codis familiars als escolars. L’objectiu és buscar una educació que promogui la igualtat d’oportunitats i per això, asseguren, cal que l’aprenentatge connecti amb l’alumne.
“Quan les cançons de casa no sonen a l’escola és una metàfora per explicar que la cultura de casa teva no és la de l’escola, que no et ressona”, ha explicat Comas en una entrevista al bàsics. Un exemple n’és que els estudiants d’origen migrant tenen 10 punts més de probabilitat d’abandonament escolar. “Hi trobareu experiències reeixides i d’altres que no tant, i també propostes de treball per als mestres”, afegeix Espinosa.
Entre els testimonis que apareixen al llibre hi ha el d’Hicham Chichati, educador social, i Muniba Munir, mestra d’un centre d’adults i màster en estudis de gènere. Munir explica que va viure la seva escola de primària com “un espai de benestar” i Hicham diu que la diversitat en la procedència d’alumnes del seu centre el va fer sentir “representat”. No obstant això, a Quan les cançons de casa no sonen a l’escola també s’hi parla de racisme i paternalisme.
