Falten cambrers. És el mantra que més se sent repetir entre hotelers i restauradors. Molts treballadors van canviar de sector durant la pandèmia i ja no han tornat. Jornades maratonianes compensades amb sous baixos fan la feina de cambrer poc atractiva. Per això els joves que estudien a l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona (ESHOB) van tan buscats. Pràcticament des del primer dia que entren a l’escola ja tenen feina assegurada. Alumnes i professors demanen un canvi de paradigma que ajudi a dignificar la professió. “No tothom val per estar davant el públic”, sentencia la Cristina Cusí, cap de Restauració i docent de l’ESHOB.

L’Areeba Shakel encara no ha acabat de cursar el Grau Mitjà de Serveis de Restauració a l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona (ESHOB) però ja acumula molta experiència com a cambrera en el món professional. Primer va estar al Grup Sagardi i ara treballa com a ajudant de cambrera al restaurant Cocina Hermanos Torres. Si tot va bé, abans de l’estiu passarà a formar-ne part de la plantilla.

“Es tendeix a pensar que qualsevol pot ser cambrer”

Tant alumnes com professors coincideixen en el diagnòstic per explicar aquesta manca de cambrers: “està mal pagat. Són moltes hores. Es pensen que ser cambrer és servir dos plats a taula i un cafè. Ens agradaria que es posessin a la nostra pell i valoressin més la nostra feina”, lamenta l’Areeba. En la mateixa direcció s’expressa el David Parra. Ell va cursar el Grau Superior de Direcció de Serveis de Restauració. Ja fa tres anys que va acabar i treballa a l’Hotel Arts des del primer any en què estudiava: “es tendeix a pensar que és fàcil, que qualsevol pot ser cambrer però sense una qualificació, uns estudis, hi ha coses que no podràs assolir”.

El boom de la cuina ha reduït la xifra d’aspirants a futurs cambrers a l’ESHOB

La Cristina creu que ha arribat el moment de la revolució del personal de sala. De la mateixa manera que grans xefs han portat a l’Olimp la feina de cuiner “ara cal un reconeixement del que no es veu, de qui fa la primera i l’última recepció al públic”. Reconeix però que la cuina és tendència “els estudiants es declinen cap a la cuina pel boom mediàtic, i la formació vinculada al servei ha quedat en un segon pla”.