L’última dada oficial actualitzada xifra en 5.597 el nombre de restaurants a Barcelona. Això és més del doble dels que hi havia el 2017, amb 2.267 establiments de restauració. Dia sí dia també n’obre un de nou, inauguracions que tenen molt controlades Carla Alvaro, d’@eatinbcn; Ariadna Rodrigo, de @foodyingbcn; Marta Garreta, de @bcnfoodieguide, i Guillem Alcalà, de @barcelonaeats. Són caçadors de novetats gastronòmiques a les xarxes que també han constatat que hi ha molts plats que es repeteixen a les cartes dels restaurants.
“S’hi està invertint com mai. No tenim temps per tastar totes les novetats”
Asseguren estar “esparverats” amb la quantitat de restaurants que s’estan obrint després de la pandèmia: “S’hi està invertint com mai. No tenim temps per tastar-los tots. A la gent el que més li agrada és veure fotos de les novetats”. I sobre aquestes novetats, com es pot saber quina val la pena tastar i quina no? Carla Alvaro ho té clar: “M’agrada mirar la carta i, si no hi trobo els plats habituals, sé que serà un encert. Quan veig un projecte petit, de barri perifèric, amb un jove emprenedor, és la pista que hi pot haver alguna cosa bona”. Un altre dels seus trucs és que “mai no hi vaig en el primer mes. Deixo que rodi”.
Burrata, tàrtar de tonyina i pastís de formatge fins a la sopa en molts restaurants
Rebuscant en aquestes cartes és fàcil trobar-hi molts plats similars: la burrata —sola o en amanida—, el pop a la brasa, el tàrtar —de tonyina o salmó— i el pastís de formatge o el coulant de xocolata en el capítol de les postres són alguns dels àpats recurrents. Però no només els plats són similars en molts casos. També la decoració i la il·luminació, cada cop més fosca, són marca de la casa en molts dels restaurants que s’inauguren a la ciutat. Els quatre experts que n’han parlat al ‘bàsics’ defensen que a Barcelona es pot menjar “bé i a bon preu”. I respecte als plats que es repeteixen, també creuen que la tendència ara “és que cada cop hi ha més restaurants especialitzats”.
“El típic plat de cullera catalana, que està boníssim, no triomfa a les xarxes perquè és poc atractiu”
Que l’experiència gastronòmica comença pels ulls tots ho tenen claríssim. “Tenim entrenats els amics. No es comença a menjar fins que no s’ha fet la fotografia”. Expliquen, però, que són “bastant ràpids” i que, a més, quan el plat arriba a taula “ja saps si triomfarà o no a les xarxes”, diu Ariadna Rodrigo, de @foodyingbcn. En aquest sentit diuen que hi ha plats més fotografiables que altres: “El típic plat de cullera catalana, tot i que està boníssim, no el pots treure, és pot atractiu”, conclouen referint-se als aspectes estètics. Tot i així, Guillem Alcalà, de @barcelonaeats, defensa el fet poder compartir “fotos lletges de plats que siguin molt bons”.
“No som crítics gastronòmics. Si no ens agrada no ho compartim”
No es consideren competència els uns dels altres: “Som amics, ens ajudem”, i descriuen la seva feina com a “hobby”. Sobre l’objectiu que persegueixen, asseguren que “no fem la foto o el vídeo en funció del que es viralitzarà més o ens farà tenir més seguidors. El que volem és ajudar el restaurant i l’equip que hi treballa. Tots partim d’aquesta bona fe”, diu Marta Garreta, de @bcnfoodieguide. És una opinió compartida per tots quatre.
