Formen part del paisatge urbà a països com Holanda o Dinamarca des de fa anys i ara són cada cop més visibles també a Barcelona. Les bicicletes de càrrega s’han sumat al boom ciclista que viu la ciutat en pandèmia. Se’n veuen més i se’n venen més. I la pregunta ara és si aquesta tendència arribarà al que estan experimentant països com Alemanya, on el context sanitari ha convertit aquests vehicles en tot un fenomen: l’any passat s’hi van vendre més de 100.000 unitats, un 40 % més que l’any anterior.
Vendes i sobretot interès
De moment, aquí la botiga especialitzada Happy Cargo Bike confirma més demanda. “Estem venent cada mes entre 10 i 15 bicicletes de càrrega”, assegura el gerent, Jean de Craene, “i sobretot hi ha molt d’interès de persones que volen informació”. Reconeix, però, que el preu és sovint una barrera “per als sous d’aquí”.
En funció del model poden costar, sense motor elèctric, entre 1.700 i 4.000 euros, i entre 2.500 i més de 6.000, amb motor. Per això, entre els clients particulars, “la majoria són famílies estrangeres que estan vivint a Barcelona”. Tot i que no sempre.
Un transport familiar
Quan es va mudar de l’Esquerra de l’Eixample al Poblenou, Isabel Latorre només es va plantejar una opció per seguir portant a escola els dos fills, de set i tres anys: la bicicleta. “En transport públic es triga més i el cotxe el volem evitar”, diu. Va comprar un tricicle de càrrega i, des que va començar el curs, fan el trajecte aprofitant la xarxa de carrils bici.
I el seu no és l’únic model que es veu cada matí a la porta de l’Escola Entença. Tres famílies més també han començat aquest curs a dur-hi els infants en aquestes cistelles sobre rodes. “Utilitzem la bici com un transport familiar per a tot, per moure’ns per la ciutat, per anar a la platja”, explica un altre pare, Jorge Mederos.
I a on l’aparco?
El Jorge reconeix, però, que l’aparcament pot suposar un problema. Ell la deixa al carrer i “a vegades et trobes que la gent hi ha llançat coses”. Ha intentat llogar una plaça en un aparcament municipal, però assegura que van posar-hi problemes quan van veure que es tractava d’aquesta bici. “Si l’Ajuntament vol apostar per una mobilitat sostenible, ha de facilitar l’accés d’aquests vehicles a pàrquings segurs”, reivindica.
De Craene confirma que l’aparcament és un dels dubtes dels clients a l’hora de comprar. Els altres són els robatoris i l’homologació. “A un client, a Gavà, el va parar la policia perquè deia que no hi podia portar els nens”, explica. La realitat és que l’únic requisit per fer-ho és que s’utilitzin els seients homologats corresponents a l’edat de l’infant, de la mateixa manera que amb les cadiretes dels cotxes.
Tricicles de repartiment, també a l’alça
Els models de bicicleta més habituals per a famílies tampoc no cal registrar-los. Una altra cosa són els vehicles de més volum que utilitzen empreses per al repartiment i distribució de mercaderies. Els tricicles amb una caixa al darrere són els únics que és obligatori inscriure per poder circular a Barcelona. I en aquest cas, les xifres oficials també confirmen un creixement els últims mesos. A finals del 2019 n’hi havia de 26 registrats i actualment són 39, un 50 % més.
Un dels que s’hi pot veure cada matí per Sant Pere i Santa Caterina és el de l’empresa del bar Mosquito, que té quatre establiments més de restauració al mateix barri. També hi tenen, al passeig de Picasso, un altre local que els fa de cuina comuna i magatzem central. Des d’aquí parteix la ruta per distribuir els productes o el menjar cuinat a cada establiment. Fa tres anys que van adoptar aquest model d'”última milla” en tricicle elèctric.
“Abans fèiem servir carretons”, explica Joan Muñoz, encarregat d’operacions, “però havíem d’anar i tornar diverses vegades de cada restaurant. Amb el tricicle dediquem només dues o tres hores al matí”. A més de capacitat han guanyat velocitat i més facilitat que la que aporta una furgoneta per moure’s per un barri “de carrers estrets i on és difícil aparcar”. Segons Muñoz, “va molt bé sempre que tinguis un radi d’acció raonable”.
Promoure una distribució urbana de mercaderies seguint aquest model és l’objectiu de la línia de subvencions que va posar en marxa l’any passat l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’ajut es destina a la compra de vehicles nous de baixes emissions i, en el cas de les bicicletes, cobreix la meitat del preu fins a un màxim de 1.500 euros.
“És bona idea, però no és suficient”, es lamenta De Craene. Aquestes subvencions van dirigides només a empreses o autònoms i considera que “serien ideals” per incentivar també la compra entre particulars. “Aquí la venda de bicis de càrrega representa un 0,5 % del que es ven a la resta d’Europa”, assegura, i està convençut que els ajuts contribuirien a l’explosió definitiva d’aquest tipus de transport.
