Tenen ocells o porcs senglars com a veïns, i quan obren la finestra de casa, sovint el paisatge quotidià és el bosc. Són barcelonins “de muntanya”, ciutadans que resideixen en barris com Vallvidrera, les Planes, Sant Genís dels Agudells, Montbau o Torre Baró. La proximitat al Parc Natural de Collserola proporciona a aquestes zones característiques diferents de la resta de la ciutat i per això els veïns comparteixen reivindicacions comunes.

Al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, la densitat de població és la segona més baixa de la ciutat. Hi té molt a veure la superfície de parc forestal: en té fins a nou vegades més que el següent barri. Al mig d’aquest bosc hi viu el Damià Gibernet. La masia de Cal Mandó, a prop de la Font de la Budellera, pertany a la seva família des de 1760 i per això ell mateix es considera “un indígena de Barcelona”.

Tot i viure molt a prop de la Torre de Collserola, el Damià destaca la incomunicació de la zona. Sovint no té cobertura mòbil i explica que les companyies no hi volen instal·lar fibra òptica “perquè la línia queda molt lluny”. “Vivim en un paradís però si no pots ‘posturejar’ no et serveix de res”, diu en broma. El manteniment del bosc, sobretot de les franges de protecció contra incendis, és una altra de les preocupacions bàsiques. “Creiem que s’han d’aplicar solucions rurals, més semblants a les de la Garrotxa o el Pirineu”, opina, i per això demana iniciatives públiques per fer retornar elsramats d’ovelles a Collserola i mantenir així el bosc de manera més ecològica. “És aplicar la lògica de la muntanya“, resumeix.

Autogestió veïnal

Si Vallvidrera i les Planes és el barri de muntanya per excel·lència de Barcelona, Sant Genís dels Agudells fa de frontera entre la ciutat i Collserola. Va créixer durant els 60 i 70 mitjançant l’autoconstrucció i no hi va haver una previsió en el disseny urbanístic. Les conseqüències d’això encara s’arrosseguen avui en dia perquè a la muntanya li costa molt poc guanyar terreny a l’asfalt. Els mateixos veïns ja van explicar al ‘bàsics’ els efectes que provoquen als barris pluges intenses com les que han caigut darrerament.

“Durant tot l’any, plogui o no, hi ha erosió al terreny, que fa que caigui terra i pedres al carrer”, explica Ramon Camuñas, membre de l’associació de veïns. Els mateixos habitants del barri s’encarreguen d’enretirar les roques quan cauen, per exemple, al carrer de Saldes, on les cases miren de tu a tu a Collserola i on, sense la intervenció veïnal, no hi podria passar el bus de barri.

Aquí també preocupen els incendis. Camuñas es queixa de la manca de cura que tenen alguns propietaris de terrenys forestals, on gairebé mai s’actua per desbrossar. A Sant Genís també demanen solucions rurals per als barris de muntanya: “No pot funcionar la mateixa normativa a l’Eixample que aquí, caldria adaptar-les”, resumeix.