Quan ha baixat al portal per esperar la comitiva judicial, Alejandro Jorge s’ha quedat sorprès: “Hi ha gent que conec, però n’hi ha molta que no”. Desenes de persones s’han concentrat des de primera hora del matí davant del número 12 del carrer d’Estruc, al Gòtic. Han respost així a la crida per impedir el desnonament d’aquest veí de 83 anys, un cas que va avançar el ‘bàsics’ fa dues setmanes. Ha estat l’única manera d’aturar un llançament que ni el jutge ni el decret estatal aprovat al desembre havien suspès.

Tot i una situació de vulnerabilitat acreditada pels Serveis Socials, la justícia va desestimar la setmana passada el recurs de l’Alejandro per aturar “in extremis” el desnonament. “No ho entenem, és incomprensible”, assegura Martí Cusó, de Resistim al Gòtic. El col·lectiu dona suport a aquest veí des que van començar els problemes amb la propietat.

Perdre el pis per un tràmit

El punt de partida és la mort de la dona de l’Alejandro. La pèrdua, afegida a la de dos fills amb molt poc temps de diferència, el va afligir tant, explica, que va deixar d’atendre un tràmit crucial: la subrogació, dins del període legal, del contracte de lloguer, de renda antiga, del qual la dona era l’única titular. Ara el propietari el vol fer fora del pis on viu “des dels 17 anys”, assegura.

Segons Resistim al Gòtic, tota la finca és del mateix propietari. “La nostra intenció és negociar un lloguer per a l’Alejandro però no han acceptat ni tan sols que sigui a preu de mercat”, afirma Cusó. Després de frenar avui el llançament, confien que, ara sí, els propietaris “s’asseguin a negociar”.

Supòsits fora del decret

De moment, l’Alejandro reconeix que respira més tranquil, en espera de com avanci el procediment judicial. El moviment en defensa de l’habitatge, però, recorda que casos com aquest demostren que “molts supòsits, fins i tot de persones vulnerables, han quedat fora del decret estatal per congelar els desnonaments durant la pandèmia”. Denuncien que només a Ciutat Vella, de mitjana, pot haver-hi entre 20 i 40 llançaments programats cada setmana. Per això, reclamen que s’aturin tots “com a mínim fins que acabi l’estat d’alarma”.

Com va evolucionar el cas i quin ha estat el desenllaç?