La secció “Arxiu Barcelona”, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana, retrocedeix als anys 80 per recordar com alguns cinemes de la ciutat van programar primer les pel·lícules classificades com “S” i més tard les “X”.
“S”, la denominació que provenia de la paraula anglesa soft, era la classificació dels films que entre 1978 i 1983, amb erotisme, destape i violència i en què es podien veure escenes simulades sense exhibició explícita d’actes sexuals. Aquests films es van exhibir en algunes sales de la ciutat de barri o de reestrena amb una mirada d’obertura després del franquisme. Aquestes pel·lícules s’anunciaven amb títols i fotografies explicites que no deixaven cap dubte del contingut del cel·luloide.
El 1984 es van autoritzar les sales X
Fa 40 anys es va regular el cinema pornogràfic. L’any 1983, va abordar aquesta qüestió Pilar Miró, directora general de Cinematografia. Un reial decret va instaurar la categoria de pel·lícules X, amb contingut pornogràfic o amb apologia de la violència. A les sales X no hi podien accedir els menors de 18 anys i havien de ser espais dedicats exclusivament a aquest fi.
L’aforament de les noves sales X era de 200 butaques i això va fer que els interiors d’alguns cinemes es reformessin per reduir-ne l’aforament. Les entrades eren una mica més cares que les entrades d’un cinema d’estrena convencional. I un altre punt era que les sales no podien mantenir el nom de l’antic cinema, així que moltes van afegir el nom del carrer o la plaça.
Les sales X van tenir vides molts diferents, algunes de molt efímeres. De fet, l’any 94, una dècada després d’obrir, les sales X en funcionament només eren tres a la ciutat.
Les sales X més emblemàtiques
El Cinema Diorama, a la plaça del Bonsuccés, un dels últims en tancar , ho va fer l’any 2000.
El Cinema Castilla, al carrer dels Obradors, 10, va tancar el 1988.
El Cinema Atlanta, al carrer de Trafalgar, 2, va projectar fins al 1987.
El Cinema Latino, a la Rambla, 27, al Teatre Principal, va aguantar fins al 1988.
El Cinema Maryland, a la plaça d’Urquinaona, 5, gairebé va arribar al segle XXI, una de les més longeves, va abaixar la persiana el 1999.
El Cinema de l’avinguda de la llum, a l’avinguda de la llum, avui és l’Espai de la llum dels FGC, va tancar el 1992.
El Cinema Roma, al carrer d’Aragó, 195-197, la sala que va resistir fins més tard, va mantenir l’exhibició fins al 2004.
El pas del temps va fer perdre l’interès per aquest tipus de cinema, però també l’arribada i generalització del vídeo domèstic i els videoclubs van canviar les visites de les sales per veure els films des del sofà i les sales X de la ciutat van anar desapareixent. L’any 2004 va acabar l’última.
