compartir
La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana, viatja del passat de la plaça de Catalunya a l’actualitat amb l’anunci de l’ajornament del carril bici, previst ara per al 2027. L’Ajuntament de Barcelona ha posposat el projecte fins al mandat següent, un cop estiguin enllestides les obres de reforma de la Rambla. De fet, el consistori ha vinculat l’ajornament a una futura reurbanització de la plaça de Catalunya.
Del 1984 fins al 1986, la plaça ja va viure una gran reforma que la van tenir durant dos anys potes enlaire.
Ara sembla que tornarà a haver-hi una gran reforma en els propers anys d’aquest centre neuràlgic i punt de trobada de Barcelona, però Vall fa marxa enrere cap al passat, quan aquest indret només era un gran descampat.
Una esplanada on s’ubicaven mercats
La plaça de Catalunya és un lloc de trobada, un espai emblemàtic i punt central entre Ciutat Vella, la Rambla i l’Eixample. Els coloms, les escultures i els bancs s’han convertit en paisatge habitual dels barcelonins, però la història d’aquesta plaça no comença fins ben entrat el segle XIX.
Fins que es van enderrocar les muralles, el 1858, l’espai que ara ocupa la plaça de Catalunya va ser una esplanada on s’ubicaven mercats a l’aire lliure dels comerciants que entraven i sortien de la ciutat.
Va acollir propostes d’oci popular
Després d’eliminar les muralles i amb la construcció de l’Eixample, el 1859, l’espai encara sense urbanitzar va acollir diferents propostes d’oci popular. Una de les atraccions principals eren les barraques del “pasen y vean”. Els barcelonins hi anaven a contemplar éssers fantàstics i a vegades insòlits.
El pla Cerdà no hi havia previst una plaça
Quan es va urbanització la plaça, l’activitat que s’hi feia es va desplaçar a l’avinguda del Paral·lel, inaugurada el 1894.
Va ser l’any 1862 quan l’Ajuntament de Barcelona va voler urbanitzar l’espai de la plaça de Catalunya per primera vegada. El pla Cerdà, del 1859, no havia previst una plaça en aquest lloc. El permís oficial per urbanitzar es va concedir el 1889, amb motiu de l’Exposició Universal del 1888.
El concurs de la urbanització el va guanyar l’arquitecte Pere Falqués i la primera etapa es va iniciar el 1902. La segona etapa es va dur a terme amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929.
La Casa Gibert, el primer edifici
El primer edifici de la plaça va ser la Casa Gibert (1860), obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres, un edifici que es va enderrocar poc després, el 1895, per a la urbanització definitiva de la plaça.
El Cafè Zurich, més de 100 anys
Amb la construcció de l’Eixample, la plaça de Catalunya es va posar de moda entre els barcelonins. Un dels primers locals va ser el Cafè Zurich actual. Abans del Zurich, el 1862, aquest local va ser la cantina de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat, anomenada La Catalana. Després, va ser una xocolateria i més tard un català que havia viscut a Suïssa va recuperar la cantina i li va posar el nom de Zurich. Durant més de 100 anys, el Zurich ha estat un lloc de trobada, tot i que ja no hi queda res d’original.
El Cinema Catalunya, fins al 1993
La plaça de moda també havia de tenir un cinema i s’hi va instal·lar el Saló Catalunya, ubicat on ara hi ha l’edifici d’El Triangle. L’any 1933 la sala es va reconvertir en sonora amb el nom de Cinema Catalunya. L’equipament va tancar l’any 1972 i va ser adquirit per Cinesa, que el va rehabilitar i el va reinaugurar el 1974 com a Cine Catalunya. Finalment, la sala va abaixar el teló el 2 de novembre del 1993 amb la projecció de la pel·lícula Jurassic Park, de Steven Spielberg.
