compartir
La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana s’endinsa en la història de dues discoteques mítiques de la ciutat, del seu passat com a cinemes i teatres, del seu present i del seu futur: Ars Studio, que va tancar el 1992, i Luz de Gas, que va engegar el 1995 i que ara ha estat notícia perquè el seu fundador, Fede Sardà, ha anunciat que després de 29 anys fa un pas al costat i passa el relleu de la sala.
Teatre, cinema i cabaret, el passat de Luz de Gas
Luz de Gas, situada al carrer de Muntaner, s’ha convertit en una sala emblemàtica de Barcelona. La van imaginar Fede Sardà i Fernando Vila on abans hi havia hagut el cabaret Belle Époque, però al mateix espai també havien obert un teatre i un cinema.
La cultura va impregnar aquest espai amb la inauguració del Cinema Aristos, el 17 de desembre del 1943, amb la projecció de la pel·lícula Les aventures de Marco Polo, protagonitzada per Gary Cooper. La sala va funcionar fins al 1966 i el 1967 es va transformar en el Teatre Moratín.
El dramaturg Jaume Salom i Vidal va ser l’impulsor del Teatre Moratín. Es va inaugurar el 1967 i va acollir espectacles teatrals fins al 1974, després va tornar a ser un cinema.
Des del 1982 al 1995 va ser un teatre de music-hall: el Belle Époque el va dirigir la vedet Dolly van Doll.
Finalment, l’any 1995 es va convertir en la mítica Luz de Gas, discoteca i sala de concerts per on han passat milers d’artistes de renom com Rosario, Serrat, Manolo García, Pau Donés, Los Secretos i Pep Sala, i també Vonda Shepard, Charlie Watts (bateria dels Rolling Stones), The Corrs, Tori Sparks i la Royal Southern Brotherhood, entre d’altres.
Ars: cinema, teatre, discoteca i billars
Al número 27 del carrer d’Atenes, tocant a la ronda del General Mitre, la Sala Ars va començar la seva trajectòria el 1972 com a cinema d’art i assaig i teatre. El primer espectacle que s’hi va representar va ser Bestiari, de Joan Oliver, un espectacle musicat per La Trinca i amb la direcció escènica de Ventura Pons.
L’Ars va acollir també projeccions de la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona.
L’Ars va continuar fins a l’octubre del 1984 per convertir-se en un bar musical i discoteca, l’Ars Studio, el 1987. Albert Freixa i Guillermo Serra van impulsar aquest espai, un dels primers d’acid-house de la ciutat, que es va fer un lloc ràpidament en les nits de la Barcelona preolímpica. L’Ars Studio va tancar portes a finals del 1992.
Haring va deixar la seva empremta a l’Ars Studio
Abans del final de la discoteca, el febrer del 1989, el local va rebre la visita de l’artista Keith Haring, que va pintar un mural en una de les parets. L’obra es va mantenir en la nova etapa del local, que va acollir el Club Billares Ars.
Haring, artista emblemàtic de l’art pop, va estar-se una setmana a la ciutat i cada nit va anar a ballar a l’Ars Studio. La complicitat amb el DJ el va empènyer a fer el mural Acid a la seva cabina. Amb pintura plàstica, va traçar un dels seus personatges icònics.
Durant la mateixa estada a Barcelona, va pintar un altre mural, una obra contra la sida que va fer a la plaça de Salvador Seguí, al Raval. L’obra original va desaparèixer, però es va repintar el 2020.
