La secció “Arxiu Barcelona”, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana, s’endinsa en la història d’un dels edificis icònics del passeig de Gràcia, el Palau Robert, que des del 1903 fins a l’actualitat ha presidit aquesta via del modernisme de la ciutat, però com una rara avis que va optar per un edifici d’arquitectura neoclàssica.
A finals del segle XIX, Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata gironí molt influent, va encarregar a l’arquitecte francès Henri Grandpierre la construcció de la seva residència principal. Ho va fer en un dels llocs més privilegiats de la Barcelona del moment: la cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal. L’edifici es va construir entre el 1898 i el 1903 i destaca per l’arquitectura neoclàssica que volia Robert més conservador, que s’allunya del modernisme de l’època que s’estenia per tot l’Eixample.
El jardí del Palau Robert va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva, que més endavant seria l’encarregat de dissenyar també els jardins de la plaça de Catalunya.
Durant la Guerra Civil, l’edifici es va convertir en la seu del Departament de Cultura i, un cop va acabar, es va reconvertir en la Jefatura de los Servicios de Ocupación del règim franquista.
A principis dels anys 40, el Palau és adquirit per Julio Muñoz Ramonet, que va encarregar construir la Torre Muñoz, adjacent al Palau Robert, i que avui és la seu del Departament de Treball de la Generalitat.
De Ramonet a edifici públic i espai expositiu
El banc va expropiar el Palau Robert a Muñoz Ramonet i el 1981 va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya. La primera idea va ser que fos una residència per a convidats del govern, per tant, mantenint un ús privatiu de l’edifici. Finalment aquesta idea es va desestimar.
Després de passar per diferents funcions, a finals dels 90 va obrir les portes com a centre cultural. L’edifici inclou, a més, un centre d’informació turística i el jardí obert al públic. L’any 2003 es van transformar les antigues cotxeres i el jardí eliminant el mur que l’ocultava de la ciutat.
