La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana, a través de la troballa d’unes fotografies que el periodista va fer fa tres anys en una botiga de col·leccionisme, ens mostra la ciutat en obres del 1971: en plena construcció de la ronda del Mig i el pas subterrani de la plaça d’Espanya.
Barcelona és una ciutat en transformació i, segons les últimes dades municipals, hi ha un centenar de projectes d’obra diferents repartits per tota la ciutat, a tots els districtes de Barcelona. Entre les de més envergadura hi ha actuacions en marxa durant dècades com a la plaça de les Glòries Catalanes, obres de transformació com les de la via Laietana, treballs fins al 2027 a la Rambla, aixecat el carrer de Balmes per guanyar espai per als vianants i crear més zones verdes i obres d’infraestructures com les d’ampliació de l’L8, que duraran fins al 2030.
Més enllà de l’actualitat, a l”Arxiu Barcelona’ ja hem parlat de la transformació de la ciutat. Unes altres imatges ja ens van mostrar els treballs de construcció del túnel de Vallvidrera, el 1972, a través d’una visita d’obres de l’aleshores príncep Joan Carles. Ara, a través d’unes altres fotografies Vall s’endinsa en els treballs a la ciutat un any abans, el 1971.
Com eren les obres de la Barcelona de fa mig segle?
Les fotos retraten algunes de les artèries de la ciutat en obres per a la posada al dia de les comunicacions urbanes: el pas subterrani de la plaça d’Espanya i el nou cinturó de Ronda, també anomenat com a ronda del Mig, al seu pas per la plaça d’Ildefons Cerdà i la gran via de Carles III.
El cinturó de Ronda es va projectar el 1907. Tot i això va trigar a ser una realitat: els barcelonins van haver d’esperar fins al 1969, quan l’alcalde Josep Maria de Porcioles va tirar endavant la infraestructura, que havia d’alleugerir el trànsit de les vies principals de la ciutat.
La imatge mostra la plaça d’Espanya aixecada el 1971 per a la construcció del pas inferior, una via per donar continuïtat i descongestió a la Gran Via de les Corts Catalanes.
La premsa de l’època parlava d’aquesta necessitat de millora d’infraestructures. La Vanguardia del 28 de desembre del 1969 deia: “Les necessitats han crescut i ara suportem una insuficiència de vies ràpides i de descongestió que reclamen atenció de singular urgència. Per al primer cinturó, que arrenca a la plaça d’Ildefons Cerdà i travessa la ciutat per diverses zones de Sants, Pedralbes, Lesseps, el Guinardó i la Sagrera, on s’acaba, van arribar alguns senyals d’obra acabada, però com que el conjunt encara no té utilització, l’eficàcia és pràcticament nul·la en aquests moments. Quedem en l’esperança d’una celeritat en els treballs perquè, segons s’ha promès, d’aquí a dos o tres anys estigui acabat el primer cinturó de Ronda des de la plaça d’Ildefons Cerdà fins a l’altura de l’Hospital de Sant Pau”.
La gran via de Carles III, l’any 1971, es va aixecar per a la construcció del cinturó de Ronda. Així ho va descriure la premsa: “Està en marxa la construcció d’un gran col·lector, de més de 7,5 quilòmetres, que des de la plaça d’Héroes de Espinosa de los Monteros [actualment plaça de Prat de la Riba] seguirà la línia del cinturó de Ronda i el del Litoral, fins al mar”.
