La secció “Arxiu Barcelona“, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana passeja pel passat i el present dels Jardinets de Gràcia, l’espai que dona la benvinguda a la Vila i que ha acollit espais mítics com els cinemes Casablanca, la discoteca Martin’s, la casa i despatx de Salvador Espriu, la Casa Fuster, el Palauet i escultures i fonts.
Els Jardinets de Gràcia, oficialment de Salvador Espriu, es van crear l’any 1929, en el context de l’Exposició Internacional de Barcelona, i es van concebre com un bulevard de connexió entre el passeig de Gràcia i el carrer Gran de Gràcia. Els va dissenyar l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, llavors director de Parcs i Jardins de Barcelona, i estan dedicats a l’escriptor català Salvador Espriu, que va viure durant molts anys a la Casa Fuster, als mateixos Jardinets.
Els cinemes Casablanca, del 1980 al 2011
Una de les icones dels Jardinets van ser durant molts anys els cinemes Casablanca. Van ser inaugurats el 13 de desembre del 1980, al número 115 del passeig, amb dues sales de projecció decorades per Gisbert. El nom era nom en honor al film dirigit per Michael Curtís Casablanca i protagonitzat pels mítics Humphrey Bogart i Ingrid Bergman.
De la dècada dels 80 fins al tancament de les sales, el 2011, els cinemes van passar per diferents mans i programadors. L’any 2005, els nous propietaris van afegir-hi al nom Casablanca Kaplan, però l’última projecció als Jardinets de Gràcia va ser el 5 d’abril del 2011, de Cisne negro, de Darren Aronofsky, i el documental Hammada, d’Anna Bofarull.
La discoteca Martin’s, temple de la nit gai de Barcelona
Un altre local mític del bulevard va ser la discoteca Martin’s, durant molts anys local d’espectacles i els últims temps discoteca gai pionera a Barcelona. Del 1985 al 2010, quan va tancar portes, va acollir l’efervescència nocturna i es va convertir en un dels temples de la nit gai de Barcelona.
Però abans, el mateix local, va ser l’escenari teatral de propostes trencadores amb noms de l’escena com Carme Sansa, Margarida Minguillón i Elisenda Ribas. A mitjans dels 70 va viure una segona etapa amb espectacles d’humor picant.
Salvador Espriu va viure als Jardinets
Els Jardinets de Gràcia estan dedicats al poeta Salvador Espriu (1913-1985), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1972. El passeig es va dedicar a Espriu l’any 1999, el poeta hi va viure al número 118.
La Casa Fuster, el modernisme més luxós
La Casa Fuster és un edifici modernista que presideix els Jardinets, es va rehabilitar com a hotel el 2004, però l’edifici es va construir l’any 1908 dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. La casa va ser un regal de Mariano Fuster i Fuster a la seva dona i a l’època es va considerar la casa més cara de la ciutat pels materials utilitzats, incloent-hi marbres d’alta qualitat.
El Palauet, ara hotel de luxe
Un altre edifici modernista que s’erigeix als Jardinets és el Palauet construït per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, el 1906, actualment també rehabilitat com a hotel de luxe. L’origen d’aquest edifici també es remunta a una història d’amor. Josep Matheu va comprar l’edifici a la seva dona i el va batejar com a Casa Bonaventura Ferrer en honor a ella.
Escultures i fonts s’erigeixen a l’espai central
A l’espai enjardinat dels Jardinets hi ha escultures i fonts vinculades a les lletres catalanes. Solc és una escultura homenatge a Salvador Espriu de Frederic Amat que va construir l’any 2014 amb motiu del centenari del naixement del poeta. Es tracta d’una caixa inserida a terra amb la mateixa forma del monument a Francesc Pi i Margall, que es troba just al davant.
El so d’aigua que es barreja amb els cotxes neix a la Font de l’Aurora. Era un monument escultòric situat inicialment als Jardinets de Gràcia de Barcelona, i que posteriorment es va disgregar en diverses peces repartides entre el Turó Park, l’avinguda de Vallcarca, el passeig de Santa Madrona, la plaça de Joaquim Folguera i el Zoo de Barcelona. La va crear Joan Borrell i Nicolau el 1929, d’inspiració clàssica i mitològica.
D’aquella escultura, als Jardinets de Gràcia només en queda la base de l’antiga font on hi ha el brollador.
