compartir
La secció “Arxiu Barcelona”, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. En l’última secció va fer un viatge per la història del Palau Robert i en aquesta ocasió vol fer el mateix trajecte pels orígens i la trajectòria de l’edifici veí, la Casa Serra, l’actual seu de la Diputació de Barcelona.
Pere Serra, comerciant i immobiliari de Manresa, a finals del segle XIX va comprar els terrenys que hi havia a la confluència entre la rambla de Catalunya, el carrer de Còrsega i l’avinguda Diagonal i l’any 1901 va encarregar un projecte d’edificació d’una casa unifamiliar a l’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch. L’arquitecte tenia en aquell moment 34 anys i s’havia mostrat molt crític amb el Pla Cerdà, el projecte que va establir una uniformitat urbanística a l’Eixample barceloní. Puig era partidari de dotar cada edifici d’una singularitat arquitectònica i d’aquesta manera va néixer la Casa Serra, que va donar personalitat el palauet al cor de l’Eixample.
Casa inspirada en un altre de Portaferrissa
L’arquitecte modernista va projectar un palauet d’estil neogòtic amb elements renaixentistes que s’inspiraven en la Casa Gralla, un edifici del carrer de la Portaferrissa que es va enderrocar el 1856. La Casa Serra també hi va incorporar una sèrie d’escultures dissenyades per Eusebi Arnau i Alfons Juyol. Es tracta de figures destacades de la cultura europea com el pintor Marià Fortuny, el poeta Jacint Verdaguer, els escriptors Miguel de Cervantes i Frederic Soler Serafí Pitarra, i el compositor alemany Richard Wagner.
Es va convertir en l’Escola Teresiana de Barcelona
La casa mai es va poder acabar i mai va ser la residència de la família Serra, així que es va posar a la venda. El 3 d’agost del 1908, la Companyia de Santa Teresa de Jesús la va comprar i es va convertir en l’Escola Teresiana de Barcelona.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, les prop de 500 teresianes de Can Serra van abandonar l’edifici i van lliurar-ne les claus a la Generalitat de Catalunya, que el va confiscar i hi va donar diferents usos. Entre el 22 i el 28 juliol, l’edifici va ser hospital de sang i a l’agost va ser la seu del Consell Sanitari del Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Entre el 1937 i el 1938 també va ser la seu de les Brigades Internacionals.
Edifici protegit i catalogat
Quan el 26 de gener del 1939 les tropes franquistes van entrar a Barcelona, les monges teresianes van tornar ràpidament a l’edifici per evitar que es confisqués de nou. Als anys 60, l’edifici va quedar petit per a les teresianes i s’hi volien traslladar o enderrocar l’edifici per construir-ne un de nou. Tot i això, la insistència dels veïns i del Col·legi d’Arquitectes, i gràcies a ser catalogat com a monument històric i artístic per la Direcció General de Belles Arts, es va poder frenar l’enderroc de la Casa Serra.
El 1983 la Casa Serra va ser adquirida per la Diputació de Barcelona i reformada amb la construcció de l’edifici amb grans vidrieres que avui coneixem. Des del 1987 és la seu de la Diputació.
La Girafa coqueta de la rambla de Catalunya
La Girafa coqueta és una escultura de bronze de l’any 1972 de l’artista Josep Granyer i Giralt situada a la rambla de Catalunya. Fa parella amb el Brau meditant, un altre animal humanitzat situat a la part baixa de la mateixa via.
Va ser el 1970 quan l’Associació de Comerciants de la Rambla de Catalunya, per evitar que la rambla es convertís en un bulevard, va voler convertir la via en un parc d’escultures o zoo artístic. La idea original era fer una escultura d’un animal per a cadascuna de les 10 cantonades entre l’avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Finalment, només se’n van fer dues.
